L’obra de teatre Versión està composta per dos marcs de ficció. L’un dins de l’altre. En el primer, una actriu i un actor creen a partir d’un procés d’assajos la versió teatral d’una reeixida novel·la. En el segon, instal·lat dins del primer, el relat de la pròpia novel·la es transforma en escenes dramàtiques interpretades per tots dos actors. Aquest joc metateatral es puja a l’escenari del TEM els dies 21 i 23 d’abril.

La proposta, escrita i dirigida per Toni Agustí i interpretada per l’autor i Lara Salvador Peydró, s’ha plantejat com un thriller dialogat. En el seu desenvolupament, Versión permet a l’audiència endinsar-se en la cuina d’un procés d’assajos, on al llarg de diverses setmanes es va gestant una obra que algun dia serà estrenada. Sota aquest mecanisme, les dues històries s’entrellacen, alimenten i coexisteixen armant un teixit de trama única en el qual les dues depenen de l’altra.

“Versión és una posada en valor de l’actuació. De l’art d’actuar. D’interpretar. Aqueix joc divertit, pervers i misteriós, amb regles que ningú ha definit encara. Interpretar és l’intent d’ensenyorir-se d’una ment i un cos alié des del propi. És la colonització d’una altra intimitat. Però, inevitablement, també és el judici inconscient d’uns actes”, argumenta Agustí.

Per a les actrius i els actors cal esbrinar els antecedents, les causes i els objectius que justifiquen que aquests personatges diguen i facen allò que plantegen els seus textos o reclama la direcció. A la força es converteixen en minuciosos analistes de determinats comportaments humans. Al voltant d’una taula d’assajos elaboren i discuteixen tesis i antítesis sobre una frase, un gest, una acció o una intenció. D’aquesta manera, el procés de creació i defensa d’un personatge és obligatòriament una indagació d’aqueixa societat en la qual aqueix personatge viu i es relaciona.

Medea contemporània

En la novel·la que els protagonistes intenten adaptar a les taules, una mare mata als seus fills. Un acte terrible que planteja preguntes com les raons de l’infanticidi i les conseqüències que aqueix acte bàrbar tindrà per a la perpetradora. La novel·la no ofereix respostes, però l’actriu i l’actor intentaran resoldre-les des de la seua condició d’intèrprets i creadors d’aquesta nova versió.

Desgranar els motius del succés els portarà a descobrir i qüestionar quines són les seues vertaderes motivacions personals en aquest projecte.

Les diferents metodologies emprades en cerca d’aqueixa anhelada “veritat” que els faça “creïbles” com interpretes, els límits de la creació, l’autocensura, la moralitat en l’art, els límits de la imaginació o la relació amb l’altre cos en escena, són temes que vertebren un espectacle que pretén parlar de teatre i dels processos de creació.