El TEM i La Mutant abrigallen sis residències creatives de Begoña Tena, María Cárdenas, Sandra Gómez, Inka Romaní, Sargantana Circ Inclusiu i Cia La Galguera

Date : 1 diciembre, 2022

Els centres culturals municipals Teatre El Musical i La Mutant no són únicament espais d’exhibició, sinó que també faciliten la gènesi de les arts escèniques locals. Els pròxims tres mesos, tots dos teatres, al costat dels espais privats de la Sala Círculo i La Màquina, acolliran en residència artística sis projectes de companyies i creadors valencians que, per sisé any, concedeix la regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València. El pressupost global és de 30.000 euros, això és, 5.000 euros a cadascuna de les sis residències.

En aquesta ocasió, els artistes abordaran la relació íntima amb els espais, l’ampliació de peces breus a llargues, la pràctica de malabars per part del col·lectiu invident, l’experiència de conviure amb el càncer i la soledat com a experiència de creació i de vida quotidiana.

La regidora d’Acció Cultural, Maite Ibáñez, ha assenyalat que a través d’aquestes residències “donem suport a la creació, la investigació, el talent i l’experimentació escènica”. En aquest sentit, un dels seus objectius és “afavorir la innovació de llenguatges escènics i la potenciació de públics per a dinamitzar la vida cultural de la ciutat”.

Cia La Galguera, Begoña Tena, Inka Romaní, Sargantana Circ Inclusiu, María Cárdenas i Sandra Gómez són els responsables dels projectes seleccionats aquesta edició, on hi ha propostes de text, danses urbanes, circ social, dansa contemporània i un híbrid entre teatre, performance, poesia i acció sonora.

«Un any més es desenvolupa aquest necessari programa de residències l’objectiu principal de les quals se centra en la fase d’investigació i posa la mirada en el procés inicial de cadascun dels projectes. Des d’aquest punt de partida, la iniciativa es concep com una oportunitat per a l’exploració i la indagació, proporcionant acompanyament des dels espais que poden generar un intercanvi d’idees dins de cada projecte i fins i tot entre les pròpies residències”, ha destacat el director artístic del TEM, Juanma Artigot.

Relació amb els espais

Mapes eés un projecte d’investigació i creació escènica i audiovisual amb el qual l’Asociación Juvenil Teatro Cia La Galguera cerca indagar en la nostra relació amb els espais i en com la forma en la qual interactuem amb ells està íntimament lligada a les relacions personals. “Tot des del prisma de l’evolució, des del qüestionament de cap a on estem avançant, què deixem arrere, què diu això de nosaltres i en quines persones ens converteix”, avancen des del col·lectiu, integrat per Marcos Sproston, Paula Martínez, Vicent Francés i Patricia Vargas.

La investigació prestarà especial interés a la construcció de l’espai públic des de la infància, la indigència, la prostitució, la discapacitat i la feminitat, així com a la destrucció de l’espai natural i la capitalització de l’espai públic. En el procés es duran a terme entrevistes a joves d’entre 14 i 17 anys de diferents barris valencians sobre les seues maneres de percebre i habitar l’espai públic, i les pors i anhels que els desperta.

residencias-tem-mutant

De breus a llargues

La dramaturga, directora d’escena i actriu Begoña Tena aspira en Viva a ampliar i revisar e text que li va procurar el Premi Íntim 2022, un guardó que cada any atorga el festival Cabanyal *Íntim en col·laboració amb la SGAE.

La transformació de la peça breu de xicotet format en peça llarga sorgirà d’un procés d’investigació i escriptura en escena en col·laboració amb altres artistes. Tena busca una línia de creació que combine el teatre textual amb la instal·lació sonora performativa a fi de desenvolupar una dramatúrgia contemporània on confluiran diferents camps: teatre, performance, poesia i acció sonora.

Durant la residència, la creadora desenvoluparà en major profunditat temes que s’apunten en la peça breu, com la violència estructural exercida sobre diversos col·lectius socials, especialment, durant la infància, i la creació com a via per a aconseguir una societat més justa i igualitària.

La ballarina i coreògrafa Inka Romaní també vol aprofundir en una peça curta. L’obra de partida es titula Double Shift i dura 12 minuts. Es va crear durant una residència artística de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València, després de ser programada com a treball en procés en el Festival Hop de Barcelona, un reconegut certamen que aposta per la hibridació de les danses urbanes amb altres llenguatges on va rebre el premi jove en el concurs escènic de danses.

Amb la residència de creació del TEM pretenen continuar aprofundint en el treball i comptar amb un equip més gran i interdisciplinari per a desenvolupar la direcció musical, el vestuari i la dramatúrgia.

Malabars per a tots

Com ja ho avança el títol del seu projecte, Quan els cecs fan malabars, Sargantana Circ Inclusiu treballarà tècniques malabars de circ contemporani amb el col·lectiu d’invidents. La companyia, pionera del circ social en la nostra comunitat, proposa un treball molt ambiciós d’investigació, on la principal intenció és descobrir on està la clau del moviment dels malabars i de quina manera cossos diversos diferents poden accedir, desenvolupar i descobrir tècniques pròpies i alternatives per a aquesta tècnica circense.

“L’essència pròpia del projecte ja porta intrínseques accions encaminades a la sensibilització social respecte als col·lectius amb els quals treballem i respecte al circ com una eina educativa i d’integració molt poderosa”, apunten des de la companyia.

L’activitat volcànica com a analogia del càncer

María Cardenas (La Teta Calva) suma forces amb dos artistes visuals d’Islàndia, Lemos & Lehmann, per a desenvolupar el seu nou projecte, Hekla. La peça, que pren el nom d’un dels sistemes volcànics més actius del país europeu, cerca abordar en la seua trama el càncer, l’explosió vital i el renàixer des de la foscor.

“L’illa em va regalar el camí per a poder escriure una ficció fent una analogia entre aquesta malaltia crònica i el Hekla, les erupcions del qual poden ocórrer tant en el volcà central com en l’eixam de fissures dins del sistema, de la mateixa manera que el càncer pot aparéixer en la

mama o en qualsevol altre dels meus òrgans”, exposa Cárdenas, afligida d’un càncer de mama metastàsic des de fa 10 anys. Durant tot aquest temps ha intentat més d’una vegada escriure una obra centrada en l’experiència de conviure amb la malaltia, però mai havia pogut trobar la manera. Fins ara.

Soledad triada i imposada

Finalment, la coreògrafa i ballarina Sandra Gómez desenvoluparà un projecte de creació en l’àmbit de la dansa contemporània que està dins del marc d’investigació Només els solos. Aquest marc es contempla com un contenidor que puga abraçar diferents pràctiques d’investigació i formats. De moment hi ha dos treballs, la peça escènica amb el mateix títol, * Només els solos (2020) i el projecte Cartografia de la solitud I (2021). La nova es titularia, provisionalment, Una solitud comuna.

Gómez vol continuar aprofundint en l’ús del solo i en els motius que porten a fer-lo en l’àmbit coreogràfic, però amb un abast social. En aquesta ocasió es vol posar el focus en el local i entrar en contacte amb coreògrafs valencians que hagen fet ús del format en les seues creacions. Però, d’altra banda, es vol aprofundir en la temàtica de la soledat i abordar el problema que sorgeix quan aquesta no és triada. A tal respecte el focus s’expandirà al ciutadà del carrer. Es pretén fer una anàlisi dels motius pels quals es viu en soledat a la ciutat de València.

En suma, l’objectiu és fer una comparativa entre la soledat positiva i una altra que responga a una manca de companyia, falta d’afectes i de suport. Per a completar la cartografia, durant la residència es volen analitzar les accions que s’estan posant en marxa a València a través d’associacions per a fer front a la problemàtica de la soledat en l’urbs.

 

@
A %d blogueros les gusta esto: