Entrevistem a Vinila Von Bismark amb motiu de la seua sessió com dj en la festa del primer aniversari del TEM

Vinila Von Bismarck (Peligros, Granada. 1986) acaba d’arribar de Mèxic. Ens rep en el camerino del Teatre El Musical del Cabanyal enfundada en una xucla de cuir i un ‘rebozo’ color mostassa. Diu estar cansada però amb energia de sobres per a posar a ballar a les 200 persones que abarroten ja el hall del teatre en la festa de l’I aniversari del TEM.

Provocadora, seductora i d’ànima rockera, l’aproximació de Vinila al món de l’espectacle va arribar molt prompte. “La picardia ve amb mi. La porte impregnada dins de la pell. Sóc la filla del rock i de Peligros”, conta. Amb formació en la dansa, als sis anys Irene López Mañas va ser campiona nacional de fitness i als 14 ja estava punxant en Industrial Copera, la famosa sala granadina de concerts. “Porte col·leccionant discos des dels 14 anys. He de tenir milers de vinils. Mai els he comptat… Al principi, punxava electrònica. Tinc una secció en la golfa amb vinils de techno dels 90 que no gaste, que no sé si fondre’ls i fer-me un bolso… perquè em dóna com ‘coseta’ desfer-me d’ells”, conta.

El seu nom artístic té una mica de vodevil, estil que va adoptar i que l’ha acompanyat durant la major part de la seua carrera. “La meua passió va començar pels vinils i d’ací ve el meu nom de Vinila. El de Von Bismark ja… és conte, com el burlesque, que té un punt de burla i el meu nom també ho havia de tenir. Sóc Von Bismark per part de la meua família aristòcrata alemanya. Que no s’ho creu ningú, però bé, no sé per què!”, bromeja.

Des de les seues primeres sessions com dj, no ha parat. “Diuen per ací que sóc multifacètica. Que faig coses… que sóc com una pluriempleada…”, riu. “Vaig començar sent artista de burlesque i açò em va donar bona presència en la premsa perquè era un gènere que estava oblidat. Després vaig començar també amb les bandes de rock: Krakovia, Vinila Von Bismark and The Lucky Dados i després el meu àlbum en solitari ‘A place with no name’. He estat 5 anys sent imatge de l’espectacle ‘The Hole 1’, internacionalment, i ‘The Hole 2’ a Espanya i ara vaig a traure un nou disc”, relata.

Com s’arriba fins a ací? “He arribat fins a ací amb tossuderia i constància. Una vol seguir el seu somni i no hi ha trava que s’interpose davant res. Tenir una meta i anar a per ella. L’altre dia, en el parc de Cuauhtémoc, a Mèxic, hi havia una estàtua d’Einstein que deia alguna cosa així com “si vols arribar lluny, no poses les teues metes en una persona o en una cosa sinó en les teues fantasies, en els teus somnis”. I estic completament d’acord. Fa falta molta constància, seguir el que vols i tirar-te a per açò”, conta.

“La meua passió va començar pels vinils i d’ací ve el meu nom de Vinila. El de Von Bismark ja… és conte, com el burlesque, que té un punt de burla i el meu nom també ho havia de tenir»

En la seua experiència, obrir-se pas dins de les cabines dels dj i de la nit, per a una dona, no és tan senzill. “Les dones dj van tenint més cabuda però no del tot. Sobretot en certs estils. No és el mateix punxar rock and roll, on hi ha més dones punxant, que en l’escena de l’electrònica que està copada pels homes perquè sembla que l’hagen creat ells. I hem de seguir donant espentes ací perquè ens deixen el lloc que tenim”, conta.

Defensar la seua imatge de dona empoderada, sexual i sense tabús, per a ella, no ha sigut tan fàcil. “A voltes hi ha gent que et veu i se sent lliure i li dóna power, però no tothom pensa igual i a voltes les respostes són lletges. A voltes sóc incompresa. He estat molt temps treballant en ‘The Hole’ com a imatge i no saps la de cartells que hi ha tapant-me, dient que açò va en contra de la dona i fins i tot de tot ésser humà. Com si nosaltres no fórem part de l’ésser humà. I és heavy perquè en molts llocs està mal vist que una dona isca amb unes mugroneres. Hi ha qui veu en Vinila un personatge lliure però ser-ho té les seues conseqüències. I penses, Seguisc amb aquesta dinàmica de sense tabús i dient el que pense? Per a poder ser una dona com sóc necessite quedar-me solament amb el millor d’allò dolent. Quan em critiquen no m’enfonse perquè entenc que les crítiques són opinions de la gent i són totalment respectables”.

Per a ella, les dones han d’adoptar un paper més activista en la defensa dels seus drets. “A la dona d’ara li queda encara un bon tros per caminar. Per que li’l crea i seguisca alliberant-se i anteposant-se a moltes coses en les quals sense voler ens deixem portar. Acabe d’arribar de llationamèrica i allí és tot més heavy. No és solament que la dona viva sotmesa, sinó que es deixa sotmetre. Amb mi no es passa cap home, perquè no ho permet. Crec que cada dona ha de ser conscient de quins són els seus valors i la seua meta en la vida. Perquè se’ns segueix tirant per terra. Estem… que solament ens falta que isca Franco de la tomba i ens torne a donar el manual de com ser una bona mestressa de casa”, critica.

“A la dona d’ara li queda encara un bon tros per caminar. Per que li’l crea i seguisca alliberant-se i anteposant-se a moltes coses en les quals sense voler ens deixem portar».

Els polítics com el president del Govern, Mariano Rajoy li sonen “a anticuat! A música de funeral” i el moment polític i social actual a “cançó de Setmana Santa, al pas del silenci, que no és música ni és res, sols tambor”. “Em sona a mentida. A un titellaire em sona. Al fet que són les marionetes d’un sistema que ens vol tenir entretinguts amb alguna cosa perquè estan passant coses pitjors de les que ens expliquen. I tenen a la societat enganxada amb una forma de vida, amb un sistema educatiu que ells mateixos han engegat i tot acaba fent que el món estiga com està. Al final, açò acaba fent que a la gent li importe més saber qui va a ser president que realment els problemes greus. Em sona de broma tot”.

Quina recomanació li faries a una xiqueta de 14 anys com la que vares ser tu? “Li diria: què més dóna que sigues de poble. Molta gent ha tingut un camí més fàcil i no ha hagut de passar per açò, però crec que qualsevol persona pot arribar fins a on vulga”. Tan lluny, com vol arribar ella. “Vinila no té un final perquè beu de la influència de molts estils. Tot ésser humà va a seguir aprenent fins al dia de la seua mort. Ningú arriba al màxim d’aprenentatge d’absolutament gens. Evolucionaré fins que em muira”.