El TEM estrena a València Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard),
l’obra de Gabriel Calderón sobre un actor dominat pel personatge de Shakespeare

Ricard III és, sens dubte, una de les obres més influents de William Shakespeare. Escrita a finals del segle XVI, té com a protagonista un dels monarques més vils i despòtics d’Anglaterra, capaç de trair la seua pròpia família per accedir al tron. Un personatge fascinant que al cinema ha inspirat artistes com Laurence Olivier, Al Pacino o Ian McKellen, i que al teatre -el seu hàbitat natural- ha tingut adaptacions amb els rostres d’Alec Guinness o Kenneth Branagh entre d’altres, mentre a Espanya eren autors tan prestigiosos com Àlex Rigola o Miguel del Arco els qui aportaven la seua particular visió sobre esta figura arquetípica.

Precisament, el Ricardo III de Del Arco va ser un dels plats forts del Teatre El Musical al començament de la temporada de 2021. Un any després, concretament els dies 12 i 13 de febrer (19:30 hores), la seua llegenda torna a la sala del Cabanyal-Canyamelar gràcies a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), l’aclamada peça del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón sobre un actor que, després de diversos anys interpretant papers secundaris, rep la seua gran oportunitat quan li encarreguen interpretar Ricard III en un nou muntatge teatral. Tot i això, la seua ambició desmesurada el portarà a mimetitzar-se cada vegada més amb el personatge mentre el construeix, menyspreant els seus companys de repartiment i fins i tot al mateix director, una relació de la qual l’espectador també se sentirà partícip.

L’obra, que viurà al TEM la seua estrena a València, es va representar per primera vegada a l’Uruguai el 2013, i sis anys després va arribar als escenaris nacionals a través d’una producció impulsada pels festivals Temporada Alta i Grec, protagonitzada per un colossal Joan Carreras i reconeguda amb un premi Max (millor actor) i dos premis Butaca (actor i producció en xicotet format). “Història d’un senglar gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l’ambició humana”, explica Calderón, que justifica l’elecció del títol fent referència a la part més salvatge de l’ésser humà. “Posar títols sempre suposa la dificultat d’haver de presentar i resumir al mateix temps. S’espera, se suposa, que el títol done alguna informació útil sobre allò que es veurà. És la primera informació del contracte que l’espectador acordarà amb l’espectacle, per això, un pretén establir certa veracitat en esta il·lusió, no volent generar falses expectatives, però tampoc baixar-li el valor al conveni. Esta Història d’un senglar té també un poc de Ricardo III, i eixe Alguna cosa de Ricard és també la història d’un animal. Un animal polític, un animal teatral, un animal humà”.