Esta temporada el TEM compleix quatre anys. És encara prompte, perquè la cultura es cuina a foc lent, amb molta cura i molta constància. Però ha sigut el temps suficient per a vore com germinen les llavors que plantem, per a intuir el seu potencial, tant com contenidor cultural com generador de cultura i de comunitat.

El TEM s’ha convertit en un espai feminista, sinestèsic i inclusiu, amb una programació que posa de manifest la creació contemporània i les arts vives. Hem aconseguit complir un dels objectius que tenen els teatres, com és involucrar a la comunitat, captant també l’interès dels que s’acosten al Cabanyal des d’altres punts de la ciutat per a gaudir de la cultura.

Aporta a la cartellera valenciana una oferta diferenciada, variada i arriscada. Com espai municipal, apostem per acollir propostes que massa sovint han sigut relegades a les sales alternatives. I convidem als espectadors i espectadores a familiaritzar-se amb els nous llenguatges escènics.

Als nostres inicis, parlar d’ ‘arts vives’ no era gens habitual, encara que sempre han estat ací. És una manera d’entendre les arts escèniques més enllà del teatre de text amb format clàssic, baix un procés d’hibridació on conviuen diferents disciplines artístiques que inciten, estimulen i conviden a noves experiències escèniques.

Una mostra és la programació que tens a les mans.

Promovem la dansa contemporània no sols a través de noms reconeguts com ara Mal Pelo, Rocío Molina o Eduardo Guerrero, també recolzem el treball de joves ballarins nacionals i europeus amb Valencia Dancing Forward.

Acollim a dramaturgs contemporanis destacats, com ara Juan Mayorga, un dels habituals a les nostres temporades, qui presenta la seua darrera peça, Intensamente Azules. Donem suport a joves talents com ara Clàudia Cedó i la seua emocionant Una gossa en un descampat. I fem visibles noves maneres de narrar, com ara el teatre documental d’Oligor i Microsopía.

Una de les línies d’acció que més ens mouen és la que naix de les ajudes de la Conselleria de Cultura, a través d’Acció Cultural, a la creació i producció de peces de companyies valencianes. El TEM n’és laboratori i escenari per als nous espectacles d’El Pont Flotant, Eva Zapico i Bramant Teatre, tres propostes que segueixen la nostra filosofia d’ampliar els camins de l’expressió artística a través del teatre.

Altra fita per a nosaltres és internacionalitzar la programació, fruit n’és la presència d’un dels coreògrafs més rellevants del panorama europeu, com és el francès Pierre Rigal, que visita per primera vegada la nostra ciutat.

Des que en 2015 el TEM va reobrir les seues portes com a projecte cultural municipal, ha sigut apassionant vore-lo créixer. Per a mi és com un fill. I és meravellós que esta temporada, que tanca el primer cicle de la seua nova vida, coincideix amb el naixement d’altre bebè, el meu, part inseparable d’este projecte i metàfora de tot el que està per arribar.