CUPLÉ, ELECTRÒNICA I MONÒLEGS: RODRIGO CUEVAS ÉS EL GRAN ARTISTA DEL NOSTRE TEMPS I ESTÀ AL TEM

Date : 14 febrero, 2022

El cantant, compositor, acordionista i percussionista de culte
exhaureix les localitats del seu xou a la sala del Cabanyal-Canyamelar

Rodrigo Cuevas

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) és, amb tota probabilitat, el fenomen artístic més fulgurant dels últims temps al nostre país. La seua proposta va més enllà d’allò establert i desafia qualsevol norma, i el seu estil, si és que es pot dir així, abraça totes les branques possibles de l’espectacle escènic: de l’electrònica a la cobla, passant pel punk, el cabaret, el circ o la música disc, la seua carrera és una voràgine imparable i impredictible. Va estudiar piano i tuba al conservatori d’Oviedo abans de formar-se a Sonologia durant tres anys a Barcelona. Fa una dècada publicava el seu primer disc, ‘Yo soy la maga’, al que van seguir una sèrie d’espectacles provocadors i plens d’humor que el van convertir en l’artista total de l’underground espanyol. Més tard van arribar nous discos i gires molt més multitudinàries, un parell de sarsueles, himnes LGTBI+ i diversos projectes sobre la música tradicional asturiana o el patrimoni poètic de les dones. Quasi res.

I d’ací, al culte més absolut. De fet, el proper 18 de febrer (20 hores), Rodrigo Cuevas actuarà al Teatre El Musical amb totes les localitats exhaurides des de fa dies. Serà amb el seu muntatge més recent, ‘Trópico de Covadonga’, el tercer que realitza en solitari i el més inclassificable fins ara: folklore, erotisme, coreografies contemporànies, projeccions vintage, llibertat sexual, reivindicació del món rural… Tot cap en un espectacle on estètica i discurs són exactament igual d’importants, i en què Cuevas exerceix com a productor, director i protagonista. Estrenat el 2019, la gira de ‘Trópico de Covadonga’ ha estat un triomf clamorós al qual ni tan sols la pandèmia ha pogut doblegar.

“Utilitze l’art popular tradicional com una part més de l’espectacle, potser el pilar fonamental al costat del cabaret, l’electrònica, el monòleg, l’humor i el teatre», assenyala Cuevas sobre la seua particular personalitat artística. “A través d’ells plantege qüestions que em preocupen com la desconnexió amb els nostres avantpassats, i porte a l’escena la saviesa que es va forjar a base d’assaig-error durant centenars d’anys d’humanitat. Som els últims afortunats a viure el xoc entre dues societats completament diferents: la tradicional, en què el món real i el món màgic estaven molt presents, i la contemporània postmoderna, que malbarata hiperrealisme i supèrbia”.

@
A %d blogueros les gusta esto: