Carlos té 15 anys, és el fill adoptat d’un pare de Múrcia i una mare del nord, però viu en la gran ciutat. La seua família és de classe mitjana. Usa Tinder i coneix a una xica de bona família. Tot va bé fins que la policia s’aposta a la porta de la seua casa perquè la seua match és menor d’edat i ell, de trets àrabs. Aquest és el punt de partida de l’obra revelació A.K.A(Also Known As), programada els dies 11 i 12 de novembre al TEM.

El monòleg, recomanat per a espectadors a partir de 13 anys, s’ha alçat amb els més prestigiosos guardons en l’àmbit de les arts escèniques. Ha sigut reconegut, entre altres, amb dos premis Max al millor text teatral revelació i a l’actor protagonista, Lluís Febrer; quatre Butaca al millor text teatral,obra de xicotet format, dirección a Montse Rodriguez Clusella i actor protagonista; tres Teatre Barcelona al text teatral, obra de xicotet format i direcció; i el Premi Teatre Express Fundación SGAE.

“Es tracta d’una oportunitat única per a poder gaudir a València d’una peça escènica que s’ha convertit en tot un fenomen teatral, i que després de quatre anys des de la seua estrena i després d’una extensa gira, per fi arriba a la nostra ciutat. Una obra que aborda qüestions inherents a l’adolescència a través de codis que connecten a la perfecció tant amb el públic en general com especialment amb el públic més jove“, valora el director artístic del Teatre El Musical, Juanma Artigot.

A.K.A ens parla d’un període de l’adolescència en el qual, per circumstàncies alienes a molts xavals, tremolen els seus fonaments, les seues arrels i la seua identitat. L’espectacle ha sigut escrit per Daniel J. Meyer, que s’identifica profundament amb els dubtes del protagonista. El dramaturg va arribar de Buenos Aires a Espanya fa 17 anys i és argentí-alemany-jueu amb ascendència alemanya, polonesa, i bielorusa. “Visc a Barcelona i si em pregunten de d’on sóc, conteste: “D’ací”. Em sent d’ací. La meua vida adulta l’he viscuda tota en aquesta ciutat. Soc d’ací i d’allà, amb arrels múltiples i identitat polièdrica, però aqueixa és la meua elecció privada, encara que per a molts continue sent “de fora. Aquesta obra va d’això. De la identitat. De la diferència entre el que sents que eres i el que determinen els altres que has de ser. Del dins i el fora”, resumeix Meyer.

El seu protagonista encara la pubertat sobre un monopatí, des de l’afecte als seus pares, l’activitat en xarxes socials, la música hip hop i l’enamorament adolescent. Els prejudicis i la xenofòbia de la qual és objecte obrin la reflexió entre el públic, al qual l’obra convida a plantejar-se un debat profund sobre la cerca del jo.

COMPRAR ENTRADES