LA LENGUA INCOMPLETA – GUADALUPE SÁEZ
#TEATRE
DATA: 3, 4 i 5 de març
HORA: 20:00 i 19:00 hores
ENTRADA: 12 €
DURACIÓ: 70 minuts
IDIOMA: Castellà

“La meua mare, jo i una casa.
Entre les dues un pont i una central nuclear.
Entre les dues la caverna de Platón i un foc que no s’apaga, mai.
També unes ombres, les paraules que no em dius i la meua àvia esperant que anem a veure-la.
Mai eixirem d’aquesta habitació”.

COMPRAR ENTRADES

“Diuen que la llengua és l’espai d’intimitat entre dues persones i també diuen que quan una persona mor, o es produeix una ruptura, aqueixa llengua creada, comuna i intensa desapareix per sempre i ja no torna a recuperar-se mai.

Diuen que una llengua desapareguda és en realitat una derrota política i diuen que quan aquesta es perd, en realitat està perdent el poble.

La meua mare va nàixer a Extremadura, era 1949, ella va créixer parlant «Estremeñu», era la llengua de la seua besàvia, de la seua àvia, de la seua mare i també la seua. De xicoteta recorde escoltar contes en «Estremeñu» i quedar-me adormida abraçada al seu pit. Recorde paraules misterioses, recorde parar atenció, llegir els llavis i tractar de reproduir. I també, també recorde deixar a poc a poc d’escoltar-la, oblidar el «Estremeñu», oblidar les paraules, els espais d’intimitat, el pit amorós de la meua mare i acceptar la derrota. No sabré mai per què la meua mare va deixar de parlar-ho, però sé que es va produir un canvi, una ruptura, una clivella. Va ser un buit a través del qual vam perdre espais compartits, llocs comuns. Les coses importants que ens déiem, l’amor entre les dues no va tornar a ser el mateix, va desaparéixer, vam desaparéixer i acceptem amb aqueixa absència la nostra rendició política. Em pregunte quantes coses deixem de dir-nos en perdre la llengua, si aqueixa llunyania i fredor de la meua mare no té a veure amb la incapacitat d’expressar-se en la llengua dels seus pares, si la resistència a dir que em vol es produeix pel fet que determinades emocions només poden dir-se en la llengua pròpia, perquè la resta sempre ens acaba per sonar a mentida».

Guadalupe Sáez

• FITXA ARTÍSTICA: Text y dramaturgia: Guadalupe Sáez. Direcció: Kika Garcelán 

  Atjudant de direcció: Guadalupe Sáez.

  Intérprets: Mertxe Aguilar, Isabel Requena y Pau Gregori/Jorge Valle.

  Escenografia: Los reyes del mambo. 

  Disseny de llums: Diego Sánchez. 

  Disseny de vestuari: Estíbaliz Gonzalo

  Espai sonor i ombres: Pau Gregori/Jorge Valle.

  Producció ejecutiva: Lola Domingo. 

  Assessoria de producció i execució d’ajudes: Begoña Palazón

  Distribució: L’estiba Cultural

  Fotografia: Sandra Sasera.

  Collage: Julia Vicario.

  Agradeïments: Rafael Spregelburd.