La espina que quiso ser flor o la flor que soñó con ser bailaora
- Categories Dansa
Olga Pericet realitza en aquest espectacle un viatge personal a través del ball que naix de la memòria, de les ferides, de les besades rebudes, del temps que l’ha acariciat com si d’un somni es tractara, on el real i l’oníric es fonen en un sol espai-temps: el seu interior.
Un viatge artístic amb un llenguatge personal que s’endinsa en el desconegut partint de les arrels, per a sembrar noves flors, creant un univers on el femení i el masculí, l’humor i el dramàtic tenen cabuda a parts iguals, donant lloc a la trobada amb les llums i les ombres de l’ésser humà. Indaga amb ferocitat en les imatges guardades en la memòria d’una bellesa estranya no sempre complaent, on el fosc pastura en calma i es vessa per moments a borbollons, per a finalment trobar la llum.
Una galeria de jocs dramàtics on la dona apareix sempre poderosa en una miscel·lània d’imatges escultòriques i transformacions, on es transita, entre el bell i el lleig, l’alegria i l’amargor la reclusió i el lasciu, la sensualitat i, la gallina i el cavall, la joventut i la decrepitud, tot açò emmarcat musicalment en un esdevenir de cants i ritmes que es mouen bategant en un pal flamenc i el seu oposat.
Direcció escènica i dramatúrgia: Carlota Ferrer
Direcció artística, coreografia i ball: Olga Pericet
Ajuda a la direcció i assessorament coreogràfic: Marco Flores
Direcció musical: Olga Pericet i Marco Flores
Composició musical: Antonia Jimenez i Pino Losada
Espai sonor: Pablo Martín Jones
Saxo en off: Cristóbal Agramonte
Cante: Miguel Ortega i Miguel Lavi
Guitarra: Antonia Jiménez i Pino Losada