Descripció

Durant les vacances el temps es converteix en una altra forma de temps, independent i excepcional, permetent-nos viure experiències úniques que es constitueixen com un univers paral·lel pensat principalment per satisfer la nostra idea de felicitat. Les vacances són un exercici d’autisme voluntari, una interrupció circumstancial per a oblidar-se momentàniament del món.

Mentrestant, el món, desconcertat, observa a milions de persones viatjant al seu voltant a la recerca d’un paradís personal de l’oci, l’experiència i el plaer.

La chica de la agencia de Viajes nos dijo que había piscina en el apartamento se situa aparentment en aquest context per a construir una partitura en la qual cossos, paraules i sons creen ambients indefinits que es debaten entre el banal i l’extraordinari. La peça proposa deixar de costat una experiència estètica complaent per a donar pas a una forma més ambigua, i consolidar així una relació eròtica entre allò que es veu i el que es creu veure.

«Durant un segon de lucidesa vaig tenir la certesa que ens havíem tornat bojos. Però a aquest segon de lucidesa es va anteposar un supersegon de superlucidesa on vaig pensar que aquella escena era el resultat lògic de les nostres vides absurdes.» Roberto Bolaño

Art actual

El Pop Art, ha sigut el gran triomfador en el recent panorama mundial de l’Art. La seua aparició en escena ha demolit definitivament les categories bàsiques de tot principi catalogador d’objecte artístic. És per açò que, ara més que mai, apareixen en l’escena artística el Grotesc, el Trash, el Lleig o el Macabre, estils que renaixen insistentment com a formes artístiques, i que pretenen, ara com ara, articular un discurs entre el Sublim i el Detestable.

Ens sembla ineludible centrar-nos en la capacitat adquirida per l’art pop de rebaixar el pes polític dels esdeveniments històrics del recent segle XX, que els ha convertit en mers fets artístics, subestimant el seu primer i real significat. Aquesta inversió de valors produeix un oblit generalitzat i, com diria el filòsof Slavoj Žižek, provoca en l’ésser humà que les guerres tornen a ocórrer com si mai abans hagueren existit.

Volem articular el discurs del projecte al voltant d’aquesta banalització, recognoscible en les conductes que ens caracteritzen més enllà de les classes socials. Una tendència insaciable que provoca una insatisfacció crònica, resultant destructiva per a les qualitats humanes i la supervivència en la complexa realitat del progrés.

Fitxa

Idea i creació: El Conde de Torrefiel
Adreça i dramatúrgia: Pablo Gisbert
Text: Pablo Gisbert amb les intèrprets
Intèrprets: Cris Celada, Tanya Beyeler, Gloria March, Isaac Torres, Nicolas Carbajal, David Mallols, Natasha Padilha, Uli Vandenberghe, Marc Sans Coëffard
Dissenye de luminación: Octavio Mes
Espai sonor, escenografia i vestuari: Rebecca Praga

Entrades

Preu general 12 euros. Aconsegueix les teues entrades!

Data de l’espectacle

• 19 de novembre a les 20.30h

Trailer