José Mercé coneix i interpreta el flamenc com ningú, i amb el seu espectacle flamenc ens repassa els pals més coneguts i que interpreta amb summe mestratge. Ens canta una malaguenya, una soleá, unes seguiriyes, uns fandangos, unes alegries i una bulería de Jerez al costat d’un guitarra flamenc i dos palmeros. Al final de l’espectacle sempre fa gaudir al espectador amb algun dels seus èxits en una versió molt flamenca quan el públic ho demana (Aire, A l’Alba,…).

Amb 17 àlbums publicats des del seu debut en 1968, José Mercé ha mantingut l’essència pura del cante i l’ha barrejat amb versions flamenques de Manu Chao, Luis Eduardo Aute, Víctor Jara, Louis Armstrong, Pablo Milanés, els Pop Tops i Joan Manuel Serrat, per a situar-se com un artista clau de la música espanyola, trencant fronteres i portant la seua música no solament a l’audiència flamenca, sinó aconseguint també a un públic més jove, amant del pop.

José Soto Soto (José Mercé) és besnét de Paco Luz i nebot de Manuel Soto “Sordesa”, patriarca del flamenc de Jerez. Després de cantar de xiquet en la Escolanía de la Basílica de la Mercè de la seua ciutat (d’ací li ve el nom artístic), els seus primers passos artístics els va donar en els Dijous Flamencs de Jerez i en el tablao gadità La Cova de l’Ocell Blau. Als 13 anys va arribar a Madrid per a gravar el seu primer disc produït per Manuel Ríos Ruiz. Va estar en la companyia d’Antonio Gades, va participar en 1981 en la pel·lícula Bodas de Sangre, de Carlos Saura, va col·laborar amb el Ballet Nacional, va guanyar el Concurs Nacional d’Art Flamenc de Còrdova en 1986, va tornar a treballar amb Saura en el film Flamenc en 1995.

José Mercé va debutar 1968 amb l’àlbum “Cultura jonda 14. Bandera de Andalucía”. Anys més tard van arribar treballs importants com a “Verde junco” (1983) al costat de Tomatito i Enrique de Melchor,” Caminos reales del cante” (1987), “Hondas raíces” (1991) i “Desnudando el alma” (1994). En 1998 va començar el seu salt a la popularitat amb l’àlbum “Del amanecer”, produït pel guitarrista Vicente Amigo, aconseguint un èxit sense precedents en el flamenc que va continuar amb “Aire” (2000) que va aconseguir el Doble Platí i “Lío” (2002), que el propi Mercé defineix com “un disc fet amb el cor”. Més tard van arribar “Confí de fuá” (2004), “Lo que no se da” (2006), un “Grandes éxitos” (2007) i “Ruido” (2010).  Al febrer de 2010, Mercé va rebre la Medalla d’Andalusia, distinció honorífica que reconeix els mèrits del cantaor.

Amb més de 600.000 discos venuts en els últims 15 anys, José Mercé és un artista que ha sabut transmetre com a pocs que el flamenc és per a tots, portant-ho a la màxima popularitat sense perdre essència ni profunditat.