MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2022

Date : 26 marzo, 2022

Peter Sellars, director estatunidenc d’òpera, teatre i festivals,
signa enguany el missatge del Dia Mundial del Teatre

peter-sellars

Peter Sellars / Foto: Jennifer S. Altman


Benvolguts amics

 

Mentre el món viu pendent, cada minut i cada hora, d’un constant degoteig de notícies, m’agradaria llançar una invitació perquè nosaltres, com a creadors, ens endinsem en el nostre àmbit i la nostra esfera i en la perspectiva d’un temps que s’albira èpic, amb canvis i consciència èpica, amb una reflexió i una visió èpiques. Vivim un període èpic en la història de la humanitat, i les conseqüències i profunds canvis que estem experimentant en les relacions entre els éssers humans i amb altres esferes no humanes estan al límit de la nostra capacitat de comprendre, d’articular, parlar o expressar-nos.

No estem vivint en un temps de notícies durant les 24 hores, sinó que estem vivint al tall del temps. Els diaris i els mitjans de comunicació es troben completament desbordats i incapaços de fer front al que estem vivint.

On està el llenguatge, quins són els moviments i quines les imatges que podrien permetre’ns comprendre els profunds canvis i ruptures que estem experimentant? I com podem transmetre el contingut de les nostres vides actualment no com un reportatge sinó com una experiència?

El teatre és l’art de l’experiència. En un món aclaparat per les campanyes de premsa massives, experiències simulades, pronòstics terribles, com eixir de la interminable repetició de números per a experimentar la santedat i infinitat d’una sola vida, un únic ecosistema, una amistat, o la qualitat que ens aporta la llum d’un cel inusualment estrany? Dos anys de pandèmia han minvat els sentits de la gent, han estret les seues vides, han trencat connexions i ens han col·locat en una zona zero de l’estatge humà.

Quines llavors hem de plantar una vegada i una altra en aquests anys, i quines són les espècies invasores i de creixement descontrolat que han de ser totalment erradicades? Molta gent es troba al límit. Tanta violència està florint, irracional o inesperadament. Tants sistemes establits s’han revelat com estructures de contínua crueltat.

On estan les nostres cerimònies de record? Què necessitem recordar? Quins són els rituals que ens permeten finalment reimaginar i començar a assajar passos que mai abans havíem donat?

El teatre de la visió èpica, el propòsit, la recuperació, la reparació i la cura necessita nous rituals. No necessitem que ens entretinguen. Necessitem reunir-nos i compartir l’espai, i necessitem cultivar eixe espai compartit. Necessitem espais protegits d’escolta profunda i igualtat.

El teatre és la creació en la terra d’un espai d’igualtat entre humans, déus, plantes, animals, gotes de pluja, llàgrimes i regeneració. Eixe espai d’igualtat i d’escolta profunda està il·luminat per una bellesa oculta, que es manté viva en una profunda interacció entre perill, equanimitat, saviesa, acció i paciència.

En El Sutra de l’Ornament Floral, Buda enumera deu tipus de gran paciència en la vida humana. Un dels més poderosos es diu “Paciència per a Percebre Tot com a Miratges”. El teatre sempre ha presentat la vida d’aquest món com si d’un miratge es tractara, permetent-nos veure a través de la il·lusió i desil·lusió humana, la ceguesa i la negació, amb claredat i força alliberadores.

Estem tan segurs del que mirem i de la forma en què ho mirem que som incapaces de veure i sentir realitats alternatives, noves possibilitats, diferents enfocaments, relacions invisibles i connexions atemporals.

Aquest és un temps per a un profund replantejament de les nostres ments, dels nostres sentits, de la nostra imaginació, de les nostres històries i del nostre futur. Aquest treball no pot ser realitzat per persones aïllades treballant a soles. Aquest és un treball que necessitem fer junts. El teatre és la invitació a fer aquest treball junts.

 

Moltes gràcies de cor pel vostre treball.

Peter Sellars

@
A %d blogueros les gusta esto: