Demana una botella d’aigua. L’exhibició amb la qual Agnes Hvizdalek i els seus alumnes tanquen el workshop d’Abstracció Vocal organitzat pel Musical juntament amb Diàleg Obert li ha deixat exhausta. Amb la set calmada cerquem un xicotet racó en la cafeteria del TEM per a fer-li unes quantes preguntes. Serà la primera entrevista en castellà, ens confessa. Li agraïm el seu temps i ella respon amb un somriure, el mateix que es dibuixarà en el seu rostre durant tota l’entrevista.

Com vas començar a interessar-te per l’abstracció vocal?

Vaig començar experimentat amb la meua veu en solitari per a mi mateixa. Vaig aprendre cant en diferents estils en cors, jazz, clàssic i al final vaig acabar deixant la majoria per a passar a la improvisació. Vaig intentar centrar-me a aprendre allò que els meus professors no m’havien ensenyat encara per a trobar nous sons, noves formes. Llavors em vaig adonar que estes noves formes em connectaven amb el que havia fet des de xiqueta, era alguna cosa que jo sempre havia fet. No era tant tornar cap arrere sinó mantenir el que sempre havia fet. En esta cerca de sons vocals que em van semblar originals i genuïns i que havien estat ací sempre vaig tractar de concentrar-me en els detalls que més m’interessaven. Vaig acabar per estudiar fonètica que em va ajudar a entendre la veu com a instrument.

En un moment de la teua carrera deixes la teua ciutat, Viena, per a marxar a Oslo Vas trobar més oportunitats a Noruega?

Vaig nàixer a Viena i vaig marxar a Oslo fa 10 anys. La raó va ser un projecte de servei voluntari de cultura per a la joventut en el qual va sorgir la possibilitat de col·laborar. Vaig anar perquè m’interessava molt l’escena musical d’eixe país.

És cert que vols ser ministra de Cultura?

És una bona pregunta. Sí que m’agradaria. Crec que la política és un dels greus problemes que té el món. La gent que té la responsabilitat de poder, el polítics, se solen tornar persones estúpides quan arriben al poder. Quan els escolte parlar pense que tant jo com a molta gent ho podríem fer millor que ells. No crec que siga un treball meravellós, no és divertit, però m’indigna que aquestes persones aconseguisquen aquests treballs perquè volen i no perquè realment són vàlids. El gran problema és que els éssers humans no diferencien entre aparentar que tens confiança en tu mateix i tenir realment capacitat per a afrontar determinades responsabilitats. És un problema no solament de la política sinó en l’art i en altres àmbits també es dóna.

Què seria el primer que canviaries si tingueres la responsabilitat de ser ministra?

Tractaria de donar visibilitat molt més quant costa l’art i el valor que aquest té. M’agradaria fer a la gent més conscient del valuós que és l’art. El 90% de la producció artística no s’està pagant, es fa voluntàriament. Açò és alguna cosa que moltes persones no s’adonen. Quan s’inverteix diners en art es fa molt més treball del que s’inverteix.

La major part de la gent no sap quant treball i temps es dedica a l’art. L’art es desenvolupa molt lentament, és un desenvolupament molt lent paral·lel a la humanitat, així que el que fem ara, aquesta música, és un resultat de la humanitat, són tants anys i tant treball, tants recursos, perquè tinguem una cançó i la gent no pensa sobre açò, solament pensen en el preu de l’entrada per a un concert.

En política anuncien quantitats de diners per a l’art que no paguen el treball que es fa. Per exemple, si li done mil euros a un grup artístic, faran molt més treball que qualsevol altra persona normal faria per mil euros. Parlar sobre açò podria ajudar al fet que la gent siga conscient del valor de l’art.

Has gravat el teu disc dins d’un fumeral en el centre de la ciutat de Sao Pablo Què pretenies amb esta ubicació tan poc comuna?

Per a mi és poc natural gravar en un estudi perquè és una habitació morta en el fons. És molt interessant perquè et dóna moltes possibilitats però també molt estrany per al mi. El fumeral era tot el contrari a un estudi, era un lloc molt viu, s’escoltava el so i el soroll de tota la ciutat es concentrava allí dins.

Per què Sao Pablo?

Estava en Sao Pablo per a donar uns cursos en la universitat i la gent d’allí em va recomanar visitar aquest lloc.

Com a experta en la veu en la música espanyola qui és per a tu la millor veu?

He de reconèixer que conec molt poc la música espanyola. El temps que he estat per ací m’han recomanat molts cantants, em vaig quatre pàgines de noms. L’altre dia vaig ser a la Universitat a una conferència i vaig veure molts vídeos. Aquest viatge a Espanya m’ha servit molt per a conèixer la vostra cultura. Em vaig amb deures d’estudiar la vostra música.

I fora d’Espanya, a Europa per exemple?

He de triar un?

Dis-nos tres noms

Stine Janin Motland, Sofia Jernberg i Junko Joshihide.

Què tal l’experiència en el workshop que aquesta setmana has impartit en El Musical?

Ha sigut una experiència molt bona. Ha sigut la meua primera experiència amb alumnes espanyols i he trobat gent amb alt nivell de pensament.