Alastair MacLennan és una de les figures més reconegudes internacionalment en l’art de la performance. Conegut per realitzar el que ell anomena  “Long Performance”, maratonianes exhibicions de més de 140 hores que va realitzar en els vuitanta. Durant una setmana ha estat a València impartint un workshop en el TEM i després de l’exhibició amb la qual es tanca el taller tenim l’oportunitat de xarrar amb ell.

Què és per a tu l’art de la performance i què ha de tenir per a ser una bona performance?

En primer lloc, per a mi la performance és una forma de ser, de viure en el Món, l’art d’usar el cos com un instrument per a crear. Per a mi una bona performance és aquella en la qual no hi ha separació entre l’audiència i els performers ni entre ells si són diverses persones. Quan sent que tot està entreteixit, connectat. Una altra de les coses que crec que ha de tenir és que tinga l’objectiu de traure’ns de la zona de confort, fer alguna cosa siga difícil per a nosaltres.

Com ha sigut l’experiència de treballar en aquest workshop en el Teatre El Musical?

Molt interessant perquè m’he trobat gent de diferents disciplines, hem combinat des de belles arts fins a música i açò ha aportat molt al resultat final. M’ha agradat molt perquè hem pogut fer combinacions híbrides i utilitzar els beneficis de les diferents tradicions artístiques.

És diferent l’art de la performance a Espanya que a la resta del món?

Hi ha diferències per la tradició cultural de cada país que porten associats diferents tipus de comportaments i per tant de moviments. En els països més càlids la gent és més oberta, més llançada i en els més freds una mica més reservada i açò afecta en la seua relació amb altres persones especialment quan s’usa el cos humà com a vehicle per a fer art.

Com veus el futur de l’art de la performance?

Pense que hi ha molt bones possibilitats perquè en la performance es pot utilitzar qualsevol mitjà, qualsevol material, és flexible i per tant adaptable a qualsevol situació. És possible fins i tot fer-ho sense materials usant solament el cos i ho portes amb tu.

Has arribat a fer performances de més de 140 hores, com es prepara una persona per a un repte tan gran?

Sobretot la preparació és mental i psicològica per a alguna cosa que serà molt exigent per a tu i que et posarà en una situació complicada. Algunes vegades t’entra molta fam a partir dels tres dies o molta son a les 3 de la matinada quan tothom està dormint. És dur però té coses bones la performance va canviant. A voltes, les mateixes persones vénen a diferents hores del dia perquè la performance és diferent.

Per què tan llargues?

Va ser per un experiment sobre els patrons de treball, de somni, de socialització entre els éssers humans. Volia experimentar les sensacions en trencar estos patrons. Experimentar aquestes condicions t’obri la ment i et fas més sensible als problemes que passen altres persones en situacions difícils.

Utilitzes materials naturals en les teues performances i parles molt de l’ésser humà, vivim en una societat molt deshumanitzada?

Pense que moltes vegades les decisions polítiques es prenen d’una forma inhumana sense tenir en compte que la decisió va afectar les persones. I és curiós que, en la majoria dels casos, les persones que prenen aquestes decisions mai els afecten les seues decisions. Hem de desenvolupar la nostra sensibilitat davant aquestes situacions perquè ens podria passar a qualsevol. Crec que és important que intentem ajudar el més possible.