Walter Thompson és el músic i compositor responsable de la creació del Soundpainting, un llenguatge de gestos multicisciplinar per a compondre en temps real. En aparença pot confondre’s al soundpainter com un director d’orquestra clàssic però després d’uns pocs segons d’estudiar els seus moviments ens adonem que els seus gestos són diferents. El soundpainter dialoga en directe amb els artistes per a crear art en temps real. A més, no solament hi ha músics entre els protagonistes del concert, entre el grup observem actors, poetes o artistes plàstics. Thompson ha sigut l’encarregat d’inaugurar la temporada de tallers de performance que durant els primers mesos d’enguany es van a celebrar en el Teatre El Musical. Després de la work in progress oberta al públic amb la qual es tancava el curs vam poder parlar amb ell.

Compondre en directe suposa que cada concert és únic, no hi ha dos actuacions iguals no?

Efectivament, no hi ha dos concerts iguals perquè en compondre en temps real cada concert és diferent, tot depèn de la inspiració creativa del soundpainter que va a dirigir el grup i la complicitat entre ell i el grup.

Quants gestos té el Soundpainting? Es tarda molt a aprendre a interpretar-los?

Ara mateix té ja 1.500 gestos diferents però per a aprendre a interpretar es pot aprendre el bàsic en una classe de dues hores. Amb els xics del taller hem estat cinc dies i el resultat ha sigut molt bo. És important remarcar en aquest punt que amb aquesta tècnica descartem la fallada, l’error no existeix, si comets un error cal continuar, l’objectiu és integrar-ho en la composició perquè forme part d’ella.

Quines diferències hi ha entre compondre de forma tradicional a fer-ho a través del Soundpainting?

La manera de compondre és similar, la diferència pot estar en la dificultat, compondre a través de Soundpainting és més senzill.

Com se li va ocórrer crear aquesta tècnica?

Va ser durant un concert en Woodstock a Nova York quan vaig veure un moment d’improvisació d’un trompetista i vaig pensar que es podia crear una tècnica per a organitzar les improvisacions.

Com ha evolucionat la tècnica des que la creara en 1974?

La veritat és que estic molt content amb l’evolució que ha tingut la tècnica des de llavors. En un primer moment el llenguatge solament tenia 40 gestos i era meu. Quinze anys després vaig decidir compartir-ho. I hui hi ha molts soundpainters a tot el món, a Estats Units, Espanya, Brasil, França, Argentina … i tenim ja 1.500 tipus de gestos diferents. El Soundpainting s’ha obert a la participació de diferents tipus d’artistes actors, ballarines, artistes visuals participen en els concerts. El grup és ara multicisciplinar i obert a experimentar-ho amb diferents tipus d’artista de qualsevol edat. M’agrada que el grup siga el més variat possible i que hi haja molta mescla.

Cap tothom en Soundpainting?

Clar, com més variat millor. Per què no fer un grup amb advocats? Al cap i a la fi són com a actors (riu).

Quins beneficis pot tenir per als xiquets aprendre aquesta tècnica?

És molt interessant aplicar el Soundpainting en l’educació. Sóc de l’opinió que tots tenim una part creativa i artística. Aplicar aquesta tècnica en xiquets per exemple de 3 o 4 anys pot ser una excel·lent eina per a traure a la llum esta part creativa dels xicotets i ajudar-los a despertar el seu talent creatiu.

Quin és el futur del Soundpainting?

Volem que el Soundpainting siga una eina que puga tenir presència en totes les escoles per a recolzar la creativitat. Per als professionals de la música que es consolide com una tècnica diferent que els ajude a ser millors músics. He vist molts casos en els quals els músics, després d’experimentar amb el Soundpainting, han canviat la seua forma de tocar.

Ve molt per Espanya? Ja havia vingut a València?

València m’agrada molt i sí he vingut en diverses ocasions, l’última per a donar un curs en la Berklee Collage of Music. Espanya ha sigut molt important en el creixement del Soundpainting, va ser el primer país europeu en el qual es va instaurar aquesta tècnica fa ja 20 anys.