El director i dramaturg madrileny versiona lliurement el clàssic lorquià, que es representa al TEM els dies 28 i 29

Doña Rosita, anotada representa una confluència única de talents. D’una banda, el llegat de Federico García Lorca, amb una inabastable influència en els autors de les generacions posteriors que continua més viva que mai. Per una altra, Pablo Remón, un dels creadors més brillants dels últims temps, capaç de tirar endavant dramatúrgies tan aplaudides com La abducción de Luis Guzmán o El tratamiento a través de la seua pròpia companyia, i també de ser premiat al Festival de Màlaga pels seus guions cinematogràfics o nominat al Goya per un dels seus curtmetratges com a realitzador. En Doña Rosita, anotada, que arribarà la propera setmana (dies 28 i 29, 20 hores) al Teatre El Musical, Remón dirigeix per primera vegada un text concebut per un altre autor… amb la particularitat que este “altre” és, ni més ni menys, un dels escriptors més universals que ha donat la narrativa espanyola.

García Lorca va publicar Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores en 1935, només un any abans de la seua tràgica mort. En ella, el geni granadí relatava la història d’una dona de províncies que es promet amb el seu cosí, i quan ell es veu obligat a emigrar a l’Argentina, ella decideix esperar-lo, sense més. “Sembla que no passa res, però el que passa és el temps”, explica Pablo Remón, qui ofereix ací una versió lliure adaptada als nostres dies en la qual preval la crítica a eixe “temps suspès” i eixa aroma d’Espanya mesetària a la hora de la migdiada. “És una espècie de cara B de les tragèdies lorquianes canòniques com Bodas de sangre o La casa de Bernarda Alba. No hi ha morts, venjances ni crims, només el poder corrosiu del temps que va arrasant els ideals de la joventut”.

La visió de Remón passa també per reduir el nombre de personatges del text original al treball de tres únics intèrprets: Manuela Paso, Fernanda Orazi (la Rosita del ‘títol) i Francesco Carril, qui assumeix el repte de donar vida a tots els papers masculins de la peça. “És una visió lliure, molt lliure, que al mateix temps em sembla que conserva l’essència de l’obra de Lorca. És la meua lectura, compta l’obra i al mateix temps compta la meua relació amb l’obra”, indica el seu responsable. “És una tragèdia minúscula on res tràgic succeeix, alhora que una comèdia irònica sobre certa societat espanyola de províncies. Doña Rosita és la més txekhoviana de les obres de Lorca”.

OBRA: DOÑA ROSITA, ANOTADA

CATEGORIA: teatre

DATA: 28 i 29 de maig, 20h

LLOC: SALA

COMPRAR ENTRADES