Sandra Gómez, Lucía Montes & Mado Dallery, Juan Carlos Lérida,
Jesús Rubio Gamo i Christos Papadopoulos porten un any més el certamen fins a La Mutant i el TEM

Cia. Christos Papadopoulos / ION

El festival Dansa València celebra enguany la seua edició número 35, i ho fa amb un dels cartells més potents de la seua història i la confiança de recuperar (i fins i tot superar) el terreny perdut per culpa de la pandèmia. Durant els últims temps, el Teatre El Musical i La Mutant han estat dos dels emplaçaments fonamentals del certamen, que compta amb el suport de la regidoria d’Acció Cultural i els espais escènics municipals. I, per descomptat, este 2022 tornaran a acollir alguns dels seus espectacles més significatius.

“Sempre he sentit eixa curiositat sobre l’aspecte físic de l’element sonor. Este és un projecte que sorgeix d’estirar d’aquell fil on ja havia entrat en peces anteriors, i que tant em segueix interessant: el del so com a eina creativa, narrativa i generadora d’ambients, estats i emocions”, afirma la ballarina i performer valenciana Sandra Gómez sobre ‘Bailar al sonido’, la peça que el 7 d’abril (19 hores) obrirà l’oferta de Dansa València a La Mutant. Dos dies després, el dissabte 9 des de les 11:30 hores, arribarà el torn d’un programa doble compost per dos muntatges de curta durada: ‘In-Side’, un espectacle de 18 minuts a càrrec de les coreògrafes establertes a Madrid  Lucía Montes i Mado Dallery, que personificaran sobre l’escenari el magnetisme que desprenen els cossos enllaçats, i ‘Máquinas Sagradas’, on, en poc més de mitja hora, el ballarí Juan Carlos Lérida mostra tota la rítmica del flamenc en un context tan improbable com un taller de cotxes.

Per la seua banda, el Teatre El Musical viurà unes representacions a càrrec de dues de les grans promeses de la dansa contemporània europea. El dia 7 (21 hores), Jesús Rubio Gamo —guanyador del premi Max 2020 al millor espectacle de dansa per ‘Gran Bolero’— planteja a ‘Acciones sencillas’ una exaltació de “la complexitat de la simplicitat” que investiga les màximes possibilitats del cos a partir del mínim recurs. Finalment, el 9 d’abril a la mateixa hora, Christos Papadopoulos oferirà amb ‘Ion’ una mostra del seu univers minimalista i poètic, en què deu ballarins es mouen per l’escenari traçant òrbites que segueixen els impulsos de la natura, com si foren ions carregats elèctricament.