Val la pena intentar salvar un món a la vora de l’extinció? Pot una persona evitar l’apocalipsi? Estes qüestions, junt als conceptes d’herència i responsabilitat, són la base que sustenta el projecte Cuchillos de palo, que fins a finals del mes de març es desenvolupa al Teatre el Musical dins el programa de residències artístiques de l’Ajuntament de València. El seu creador, el valencià Iñaki Moral, compta amb una trajectòria que inclou dramatúrgies com La sala de los trofeos -dirigida i coescrita per Eva Zapico i estrenada dins del festival Russafa Escènica-, treballs com a intèrpret i ajudant de direcció, o el desenvolupament d’altres residències com la que ja va portar a terme el 2019 en el propi TEM (Decepción). Per a este projecte han col·laborat en l’escriptura i la interpretació Maribel Bayona i Eva Zapico, a més d’altres professionals encarregats de la música, el vestuari o els audiovisuals.

«Creiem que, en la situació d’emergència climàtica i epidemiològica actual que viu el planeta, el concepte de responsabilitat individual i col·lectiva sobre el qual pretenem aprofundir és més necessari que mai», assenyala Moral sobre la raó final del projecte, la mostra del qual tindrà lloc el pròxim dimecres 31 (18.30 hores) a la sala del Cabanyal-Canyamelar. Al tractar-se d’un muntatge en procés, es mostrarà al públic assistent el seu estadi actual, de manera que els creadors puguen recollir també les seues impressions i incorporar-les de cara al futur de la peça. Cuchillos de palo aborda este moment crític des de dos conceptes essencials: l’herència, entesa tant com una transmissió familiar com un llegat econòmic, social o ecològic, capaç de condicionar el futur del nostre món, i la responsabilitat, conseqüència directa del primer, i que ve definida per l’actitud que prenem enfront d’eixa herència (de vegades, enverinada) que acabem de rebre.

«És un concepte que afecta a l’individu, a la idea de prendre les decisions apropiades per viure la vida», prossegueix l’autor. «Però també a la seua responsabilitat com algú inscrit dins de la humanitat». Totes estes qüestions s’articulen en la peça a través d’una família que viu aliena a la imminent fi del món, pensant que encara hi ha un futur, condicionats per les seues rutines i banalitats. No obstant això, quan prenen consciència de l’apocalipsi que els amenaça, comencen a ser conscients d’ells mateixos i d’allò que està a les seues mans per evitar-ho. O no.