Con lo bien que estábamos arriba a l’espai municipal avalat per una gira triomfal i dos premis Max

Foto: Javier Naval

Con lo bien que estábamos (Ferretería Esteban) va nàixer d’un encàrrec que l’Ajuntament de Saragossa va fer a la companyia Nueve de Nueve Teatro, una de les més importants de l’escena aragonesa. Els van demanar una obra que ocupara el Teatre Principal de la ciutat durant les festes del Pilar, i des de la formació van decidir ficar en una coctelera els seus temes favorits (parella, feminitat, soledat de l’ésser humà), les músiques que més els apassionaven (Wagner, Jacques Brel, Rocío Durcal, pasdobles, music hall) i el llegat de cineastes com Fellini, Buñuel, Chaplin, Bergman o Bob Fosse, fins a aconseguir, segons la seua pròpia definició, “un esperpent musical amb tints de melodrama, humor i misteri”. Per a la dramatúrgia i la direcció van pensar en José Troncoso, i de la direcció musical se n’encarregaria tot un referent com Mariano Marín. Carmen Barrantes i Jorge Usón, dos dels actors més coneguts d’Aragó, en serien els intèrprets. I aleshores va passar el que esperaven molt pocs: Ferretería Esteban es va convertir en un fenomen.

La magnífica resposta del públic després de l’estrena va tenir continuïtat amb una gira nacional que només va poder detindre el confinament. La tornada a l’activitat va ser encara més frenètica: l’obra es va convertir en la primera representació a la sala gran del Teatro Español de Madrid després de la pandèmia i l’octubre passat va arribar el colofó en forma de dos premis Max, un a la millor tasca de producció i un altre a la millor composició musical per a un espectacle escènic. I així, en plena eufòria de reconeixements, Con lo bien que estábamos (Ferretería Esteban) arribarà els propers 20 i 21 de novembre (19 hores) al Teatre El Musical, en el que suposarà la seua posada de llarg als escenaris valencians.

L’obra explica la història d’una parella de ferreters (Esteban i Marigel) atrapats per la comoditat i la rutina. Un dia, decideixen anar al teatre i la música acaba posseint Esteban, tant que converteix la seua plàcida existència en un grotesc musical. “La funció proposa un duel, sense vencedors, entre allò que volem i allò que hem de fer”, explica José Troncoso. “Cada elecció té el seu preu. Seguir l’amable camí marcat suposa renunciar a les nostres il·lusions, però fer un gir de volant i perseguir els nostres somnis implica deixar enrere moltes de les nostres volences”.