Adrián Novella proposa a El xiquet que volia una falda escocesa
un viatge real i imaginari sobre la identitat i els prejudicis paterns

Imatge de la lectura dramatitzada de l’obra

Fa tres anys, el jove dramaturg, actor i director teatral Adrián Novella (València, 1991) publicava El xiquet que volia una falda escocesa (editorial Bromera), text pel qual havia sigut reconegut amb el Premi de Teatre Infantil Escalante el 2017. L’obra, en què Novella abordava la identitat de gènere des d’una perspectiva infantil, tractava d’un xiquet que demanava una falda com a regal pel seu aniversari. Davant la incomprensió dels seus pares, posa rumb a Escòcia, l’únic país del món on sap que els homes poden portar esta peça sense haver de sentir-se assenyalats o jutjats pels altres.

El text es va mostrar davant del públic per primera vegada el 2019, mitjançant una lectura dramatitzada al festival Tercera Setmana. Ara, per fi, viurà la seua estrena absoluta els dies 16, 22 i 23 de gener (doble sessió a les 17 i les 19 hores) al Teatre El Musical del Cabanyal-Canyamelar, de la mà de la companyia Bullanga i Escalante Centre Teatral. Sota la direcció del mateix Novella, l’obra -que serà representada també en funcions escolars entre el 12 i el 21 de gener, a les 10 i 11:30 hores- estarà interpretada sobre l’escenari per Estela Martínez, Vicent Pastor i Gabriel Benavent.

Recomanada per a espectadors a partir de sis anys, El xiquet que volia una falda escocesa proposa un viatge de transformació en què els pares es converteixen en companys, mestres, enemics, cavallers, fades padrines, ovelles rockeres i fins i tot bruixes shakespearianes en la seua croada per fer reflexionar el seu fill sobre allò que està demanant. Tot i això, com afirma l’autor, “són ells els qui han de valorar les idees preconcebudes i els judicis que tenen cap a l’ús d’una peça de roba. És un camí cap a l’acceptació i el creixement per al xiquet, però especialment per a la família”. Estem, doncs, davant d’un conflicte d’identitat de gènere? “El protagonista vol portar falda, però no queda clar si s’identifica amb el gènere femení o simplement vol una peça de roba determinada sense cap altre rerefons”, explica Novella. «Precisament eixa és la intenció de l’obra: treure importància al fet de no fer allò que clàssicament s’ha d’identificar amb un determinat gènere».