L’última proposta de la dramaturga i actriu Begoña Tena, Viva, parla dels migrants, la pobresa, el descobriment de la vocació artística i l’epopeia i meravella d’aconseguir la màxima revolució diària: estar i sentir-se viva. Els dies 14, 15 i 16 d’abril, la creadora de Castelló es pujarà a l’escenari del TEM a defensar aquest espectacle protagonitzat per una dona que, immersa en una mudança, recorre etapes de la seua vida.

L’espectacle unipersonal està dividit en cinc escenes independents, però connectades entre si, que parteixen dels orígens de la protagonista en un barri de la perifèria de qualsevol ciutat de províncies en els anys huitanta fins a la precarietat del seu present, on el major temor és no poder encendre l’estufa.

“Cada caixa de la mudança és un recurs per a parlar d’aquesta generació de fills d’obrers, la primera amb estudis universitaris al nostre país, i d’on estem ara. L’obra reflexiona sobre aqueix conte que ens van fer creure, el que podríem escalar tant social com econòmicament, així com dels contratemps del destí i la violència estructural que ens embolica. No obstant això, malgrat les traves, continuem creient en el somriure, en l’ajuda i l’amor”, sintetitza Tena.

Viva va nàixer com a peça breu de xicotet format i va ser reconeguda amb el Premi Íntim 2022, un guardó que cada any atorga el festival Cabanyal Íntim en col·laboració amb la SGAE. El jurat va destacar la seua capacitat “per a crear un univers molt particular amb un text impactant i precís que reivindica subtilment drets humans”, així com “la seua sobrietat escènica, la seua poderosa interpretació i la seua capacitat per a emocionar-nos”.

Una nit de varietats en el barri de Grapa

Begoña Tena va iniciar l’escriptura de Viva en 2020. És una creació a la qual li té una especial estima perquè s’ha anat gestant a poc a poc. “Tot va començar amb una mudança. Vaig començar a recordar que des de molt xicoteta vaig voler escapar del lloc on vivia i em va vindre a la ment una nit als sis anys en la qual vaig veure a un home actuar en un escenari desnerit, que queia a trossos. Representava tota la bellesa que no veia en el meu barri. Era El Titi. Es van burlar d’ell, però va aguantar com si només estiguera acompanyat pels focus i la Lluna”, rememora la dramaturga, qui, no obstant això, dubtava de si aquell record era real o impostat. Així que va preguntar als seus veïns i a la seua família del barri de Grapa a Castelló de la Plana per a corroborar-lo.

La premissa per a la posada en marxa d’aquesta tragicomèdia era servir-se únicament d’una jaqueta, no secundar-se en so ni escenografia. Però ara, després d’una residència en el Teatre El Musical en la qual Tena va investigar al costat del músic David Alarcón les possibilitats expressives i sonores de la paraula per a estendre el text, s’estrena en format de peça llarga, codirigida per la dramaturga i Patrícia Pardo.

“El meu protagonista és una dona que són moltes, molts. Personatges convençuts de lluitar contra les tiranies, exteriors i internes. Personatges que, malgrat tot, continuen rient, en constant moviment, apàtrides, errants, preguntant-se on està la llar”, exposa l’autora.

El monòleg s’ha vist enriquit amb les veus de Pau Gregori, Arianne Algarra, Jorge Valle, Marta Chiner, Mafalda Bellido, Isabel Caballero, Pep Ricart, Guille Zavala i Júlia Saiz. David Alarcón s’ha encarregat de l’espai sonor del muntatge.