“En una bona performance no es força res que no és, no hi ha trucs”

Date : 11 junio, 2019

Després del silenci comença a escoltar-se el murmuri dels alumnes en acabar una de les seues classes. La trobem parlant amb un reduït grup d’ells. Sandra Jonhston és la cinquena artista que visita enguany el Musical en el cicle de formació sobre Performance que organitza dins de la seua oferta formativa el TEM en aquest cas en col·laboració amb la plataforma Diàleg Obert. Ens presentem, li agraïm que ens dedique uns minuts, prenem seient en una de les cadires en la qual uns minuts abans s’asseien els participants del workshop i comencem l’entrevista.

Què tal ha anat la setmana en el workshop que has impartit en el Teatre El Musical?
Normalment arribe amb una sèrie d’idees als tallers que impartisc però m’agrada anar canviant conforme avança el curs recollint les característiques de cada grup. Per exemple el taller canvia si el grup és energètic o més pausat. Hem començat amb exercicis de respiració i hem anat encadenant diferents exercicis. L’important per a mi és que tots ells es puguen encadenar per a formar un tot que és el curs. Un altre dels aspectes que més m’interessa és que els participants exploren amb nous materials i donar-los suport perquè puguen perdre’s i poder experimentar amb coses que no són coherents i no tractar de demostrar que fer alguna cosa bé al grup i d’aquesta forma crear un clima de confiança. El que més m’importa és el que les persones es porten més enllà del workshop.

Sandra Johnston

Eres una performer que treballa molt amb materials, ja tens decidit quins materials utilitzareu en la mostra del diumenge?
El propi grup decidirà tot, la durada, els materials emprats, els límits, la interacció o si és un grup complet o es fa en xicotets grups o per parelles o trios. Hi ha una gran part del grup que ve de les arts visuals i la seua forma de treballar és amb la materialitat. He vist un gran avanç en els alumnes i alumnes amb la seua relació amb els materials. Els objectes permeten a més d’intercanvi crear a les persones el seu propi món, el seu propi espai.

Per què et dediques al món artístic i concretament al de l’art en acció?
Vaig començar com a pintora. Ara porte 30 anys ensenyant i treballant no solament performance sinó altres mitjans com el vídeo o l’escultura encara que la performance és el cor de la meua pràctica perquè és una forma molt directa i relacional de comunicació que no succeeix amb altres disciplines. Amb un objecte pose capes d’informació entre l’objecte i jo i això la gent ho percep.

Sempre torne a la performance perquè és com un testimoniatge de vida en la qual cada peça sempre és única i mai ix igual. Em sembla una situació ideal quant al que es refereix la comunicació amb l’audiència. Mai podria deixar de fer performance.

Què és per a tu la performance i què ha de tindre la performance ideal?
La millor performance que jo he fet és la més simple. Va ser a Lió en una xicoteta església del segle XIII. Hi havia un xicotet forat davall dels peus. Quan tens por no pots fer saliva. Tractant de fer saliva em vaig tallar i em va eixir sang de la boca. Eixa gota de sang va anar recorrent lentament el meu cos fins a caure pel forat. El concepte era que aqueixa xicoteta gota arribaria fins a la terra. Però en el moment de la performance em vaig adonar que necessitava, que eixa sang em pertanyia i vaig intentar agafar-la de tornada al meu cos. Va ser crec molt honest. En una bona performance no es força res que no és, no hi ha trucs, hi ha una comprensió del que ha de succeir.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

@
A %d blogueros les gusta esto: