Teatre innovador

Date : 2 febrero, 2016

En esta temporada del Musical els formats teatrals innovadors tenen un pes destacat i són una de les apostes en la nova etapa d’este espai cultural municipal, que té com a objectiu portar al barri del Cabanyal-Canyamelar una programació artística molt variada. Han vingut al nostre escenari grans noms de l’escena espanyola amb muntatges clàssics, però també noves dramatúrgies que permeten a l’espectador conéixer fórmules noves de fer teatre, xicotets formats i obres que no encaixen dins les categories clàssiques i les fronteres estrictes entre diferents expressions artístiques.

la-maquina-de-la-soledad-teatre-el-musical-3

La representació de La máquina de la soledad durant l’últim cap de setmana de gener ha sigut l’últim exemple. Només 46 espectadors van poder assistir a cadascuna de les tres funcions, perquè esta creació conjunta d’Oligor i Microscopía, de Jomi Oligor y Shaday Larios, està concebuda així. És una representació intimista, que acull al públic en una grada al mateix escenari del teatre, que mostra molts objectes xicotets i elimina la distància entre espectador i actor. Xicotet format, teatre d’objectes documental… que escapa a les classificacions més clàssiques.

La màgia de La máquina de la soledad ha captivat el públic que ha pogut disfrutar-la i que ha viscut una experiència teatral diferent i gens convencional. Un homenatge a la carta, al correu postal, d’on naixen històries que es presenten amb la naturalitat dels narradors de tradició oral, però amb una posada en escena digna dels orfebres. Una representació capaç d’arribar als sentiments de l’espectador amb una proposta feta de moltes peces xicotetes i que podeu descobrir o recordar llegint l’entrevista a la revista Verlanga o la crònica de l’espectacle publicada per Detour.

mi-gran-obra-teatre-el-musical

També va ser una experiència de xicotet format Mi gran obra, de David Espinosa. Encara amb un públic més reduït, perquè tota la representació es fa amb figuretes humanes molt menudes, a escala 1:87 per ser exactes. Només poden assistir una vintena d’espectadors i inclús els que no estan a primera fila usen prismàtics per vore esta obra, que ha viatjat per mig món aconseguint un gran reconeixement de la crítica. Tot un canvi de perspectiva teatral i una altra manera de contar històries amb recursos sorprenents. Espinosa es planteja muntar un gran espectacle, sense limitacions de cap classe, ni materials ni pressupostàries. Però per a fer-lo possible ha de gastar com a actors figures humanes de les que gasten les maquetes ferroviàries. I el resultat és impactant.

Un gran contador d’històries com és José Antonio Portillo també ha estat en El Musical amb la seua Biblioteca de cordes i nusos.
Una instal·lació inclassificable, que el seu autor defineix encertadament com una experiència i que pretén, per damunt de tot, atraure als xiquets cap a la lectura. Portillo crea un lloc màgic, una biblioteca única al món, plena de històries i de nusos amb els quals crea un relat que no s’acaba amb la visita, que dialoga amb l’espectador i el convida a participar al llarg del temps. Una proposta que també ha viatjat amb èxit pel món i que mereixia una visita a València.

a-house-in-asia-blog-teatre-el-musical-3

En el pròxim mes hi ha dos propostes teatrals molt interessants i reconegudes que se n’eixen dels formats convencionals. Agrupación Señor Serrano vindrà al Musical els dies 20 i 21 de febrer amb la seua obra A house in Asia. Teatre d’avantguarda, que utilitza vídeo i projeccions com a material narratiu i que barreja els gèneres. Esta companyia ha aconseguit el Lleó de Plata a la última Biennal de Venècia i el seu prestigi internacional ha portat A house in Asia fins i tot a l’Iran. També és innovadora, però apostant per un format xicotet, la proposta de la companyia El Patio. La seua obra A mano té com a protagonista un personatge de fang minúscul i també està reduïda als espectadors que caben en l’escenari del Musical. El públic i la crítica de festivals internacionals ja s’han rendit a la màgia d’este espectacle tendre d’històries menudes. Una mostra més de la capacitat d’emocionar que tenen alguns formats innovadors, que esta temporada al Musical tenen un aparador per al públic valencià obert a l’experimentació teatral.

@
A %d blogueros les gusta esto: