Un acte, un espai, un només personatge que lluita amb una única arma: la seua veu. Una història d’amor acabada que la protagonista pretén salvar. Fins a on és capaç d’arribar un ésser humà quan usa la seua última basa en una telefonada? La conversa en si mateixa, reflectida a través de la tècnica del monòleg i els girs musicals i silencis com a recurs dramàtic, mantenen a la perfecció el ritme i la tensió fent d’aquesta òpera una de les grans creacions del segle XX.

La directora i dramaturga bilbaïna Marta Eguilior porta a escena l’òpera La voz humana (1958), de Francis Poulenc amb llibret de Jean Cocteau, adaptant part de la seua musicalitat lírica a la contemporaneïtat del musical, i al mateix temps realitzant-la íntegrament en castellà. Una cantant, la soprano Paula Mendoza, un espai reduït però treballat, i un instrument enriquidor: El piano. Cada gest, cada paraula, cada resposta del piano, conformen un monòleg que explora l’ànima de la protagonista en aquesta tragèdia lírica en un acte per a un sol personatge femení.

FITXA ARTÍSTICA
Compositor: Francis Poulenc
Llibretista: Jean Cocteau
Direcció i posada en escena: Marta Eguilior
Intèrpret (soprano): Paula Mendoza
Piano i direcció musical: Carlos Calvo