“El model de societat que tenim condemna a les persones creatives a viure amb pocs recursos”

Date : 22 febrero, 2018

Acaba una setmana intensa de treball en el workshop de música experimental organitzat pel Teatre El Musical i Diàleg Obert amb Elliot Sharp. Després de l’exhibició en obert amb la qual conclouen aquests cursos, el músic i compositor americà guarda amb molta cura la seua guitarra amb la qual va participar en la mostra i ens concedeix una entrevista. Amb 85 treballs discogràfics a les seues esquenes i convertit en un dels pioners en l’ús de la tecnologia en els concerts reconeix durant la salutació prèvia a les preguntes haver gaudit molt després del contacte amb els joves talents de la performance amb els quals ha compartit els últims dies.

Què li ha semblat l’experiència en el workshop? Està content amb el resultat de la posada en escena final?

Hem treballat molt des del primer dia de workshop. El treball de tots ha anat creixent i creixent. Conforme ha anat transcorrent el curs ens hem pogut afinar i complementar cada vegada més. Estic molt content amb el resultat.

El grup ho formaven tant músics com a artistes en moviment Ha sigut difícil ajuntar a gent de disciplines tan diferents?

Hem treballat exercicis d’improvisació per a veure de què forma cadascun poguera tenir les coses clares en l’actuació. Durant la setmana el treball fonamental ha sigut l’elaboració d’una estructura, d’un guió perquè cadascun poguera entrar i eixir amb els seus propis conceptes.

Elliot Sharp

Hem vist amb que interes cuida la seua guitarra. Va a tots llocs amb ella?

Tinc diferents guitarres però aquesta m’agrada especialment. A més té una grandària ideal, és xicoteta i la puc portar amb mi en els meus viatges.

En quins projectes treballa Elliot Sharp actualment?

Estic escrivint un llibre, de fet he quedat en pocs dies amb l’editor. És una mescla de les meues memòries i teoria i crítica musical. D’altra banda estic preparant una òpera que participarà en la Biennal d’Alemanya i s’inaugura el pròxim mes de setembre en Colònia.

Després de 85 discos quin és amb el qual més se sent identificat?

No puc triar un d’ells com el més representatiu de la meua carrera perquè tots són igual d’importants. Cadascun representa una manera diferent de treballar, també estan basats en diferents estils en jazz, blues, peces més d’òpera performàtica com el que hem vist hui. Cadascun em representa, no puc triar cap.

Va ser pioner a introduir ordinadors en els concerts. Com va ser l’experiència? Va trobar molta incomprensió?

La meua família van ser els primers que van pensar que estava boig (riu) Va haver-hi molta gent que em va entendre però també vaig trobar molta crítica, és normal. Ara estic molt interessat en instruments acústics, en quartets de violí, en la veu com a instrument i sense electrònica.

Depèn d’on vaja ara a tocar m’està interessant molt el so acústic perquè té més tons i més qualitat que amb l’amplificació es perd matisos. Però com açò no és sempre possible, cal trobar la possibilitat d’amplificar-ho. L’important és no amagar la subtilesa de la veu i dels instruments sense amplificar.

Elliot Sharp

Internet ha ajudat o perjudicat a la música?

Per a la música la revolució d’internet ha sigut molt positiva. Ara es poden trobar músics, artistes, sons nous i de qualsevol part del món amb facilitat. Fa 40 anys era summament difícil accedir a música més desconeguda. Este és el costat positiu de l’efecte d’internet en la música.

No obstant açò per al negoci de la música, internet no ha sigut tan positiu. Jo per exemple sóc compositor i tenia uns ingressos que venien de la ràdio que ara els he perdut per l’ús d’internet. Ara els compositors guanyem en comunicació i a poder arribar a molta gent però perdem que ens arribe més diners pel nostre treball. Sempre hi haurà gent que sone més en la ràdio i guanye diners però açò està basat més en una visió comercial més que musical, és com el menjar ràpid. Açò ens porta a reflexionar sobre el model de societat que tenim que condemna a la gent creativa a viure amb molt pocs recursos mentre que uns pocs són els que acumulen capacitat econòmica.

Veu el futur amb optimisme?

Per al negoci de la música no sóc optimista, per a la música sí. La música sempre va a millor, la gent necessita música i la valora. El dubte és saber quan va a deixar-se de veure malament i quan es va a reconèixer a la gent que fa música per a poder viure d’açò sense tenir tants problemes socials i econòmics. Les persones són cada vegada més conscients d’aquesta situació i per açò hi ha cada vegada més gent enfadada. No vull parlar de política… (riu)

Quina música es posa a casa Elliot Sharp?

Glenn Gould, Robert Johnson, Bang Con, Morton Feldman … Encara que escolte de tot.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

@
A %d blogueros les gusta esto: