“M’agrada deixar obertes les meues peces perquè siguen els espectadors els que les completen amb els seus pensaments”

Date : 27 febrero, 2019

Ha viatjat fins a València per a participar en un dels sis workshop d’experimentació que aquest curs té preparats El Musical i Diàleg Obert dins de l’oferta de formació FormaTEM. Especialista en experimentació vocal, ens asseiem a xarrar amb la compositora i artista vocal alemanya Ute Wassermann.

Com ha anat l’experiència amb el workshop que has impartit durant aquests dies en El Musical?
Estic molt contenta d’estar ací. El treball ha sigut molt interessant perquè m’he trobat amb un grup molt variat, hi ha performers i gent que treballa amb la veu, hi ha gent molt variada i això m’agrada. A més, el grup ha estat molt entregat durant tota la setmana.

Com has plantejat les classes?
Primer fem un calfament, amb exercicis per a la respiració articulació i l’aparell ressonador. Anem de sons més específics i de tècniques concretes com a sons nasals, ressonadors, activadors del nas a sons més extrems o baixos com el “jodeln” cant tradicional de Suïssa. Hem treballat també tècniques més concretes d’improvisació amb diferents conceptes fent xicotets grups amb exercicis sobre l’escolta. Ací buscàvem tractar de trobar la nostra pròpia veu, el nostre lloc dins del grup. Hem treballat amb text, concretament com transformar les paraules en so i trobar la nostra pròpia veu. Hem tractat que cadascú trobe la seua pròpia veu.

Hem treballat també la mostra del diumenge, hem anat agafant idees del mateix grup. Ens hem agrupat en conjunts de 4 o 5 cantants i hem creat diferents atmosferes per a la improvisació per a crear diferents paisatges sonors. Amb això hem explorat les diferents textures, colors i varietat que es pot aconseguir amb la veu.

Ute Wassermann

Quan i per què comences a experimentar amb la veu?
El cant sempre va estar present en la meua família i jo l’he viscut des que era xicoteta. Tocava també la flauta travessera en improvisació, en teatre, en orquestres però no volia estudiar en el conservatori de música clàssica. Vaig acabar anant a l’acadèmia d’art a Hamburg que era molt experimental, era l’època de l’art sonor de Jonh Cage. Em vaig veure llavors entre els camps de les arts visuals i la música. Primer vaig fer peces per a veu i flauta amb micròfons en les tecles. Vaig anar deixant la flauta i em vaig ficar més amb la veu. Vaig prendre classes de cant clàssic durant sis anys i ja en els noranta vaig col•laborar amb compositors d’orquestres. Sempre vaig fer les meues pròpies peces, ara treballe amb elles.

Quin és el so més estrany amb el qual has treballat?
Treballe sempre amb molts sons, moltes vegades em sorprenc durant el procés d’experimentació que sol succeir dins de la improvisació. Fa dos anys vaig estar a Mèxic i vaig fer una peça al jardí sonor amb altaveus en els arbres, treballava amb enregistraments de camp que gravava per allí sorolls d’insectes, xiulades de persones fins i tot el soroll dels xiulets dels carrets de menjar. Aquests enregistraments de camp es reproduïen en els altaveus alhora que les veus i altres instruments. Va ser molt interessant veure com es fusionaven els enregistraments amb el so real. Em va agradar molt aquesta experimentació.

Què és per a tu la performance?
Vaig estar en un festival de performance a Dinamarca. Allí vaig veure una peça en la qual em plantege preguntes. Crec que un bon treball ha de generar en l’espectador aquest estat de qüestionament, un estat que a mi em serveix per a crear. De cara als meus propis treballs, m’agrada quan la gent ve amb la seua pròpia versió de la peça. Diguem que la deixem oberta perquè ells mateixos puguen acabar de construir la composició amb el seu propi pensament.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

@
A %d blogueros les gusta esto: