“A la música actual se li ha quedat xicotet el pentagrama”

Date : 28 junio, 2018

Chefa Alonso va estudiar tres anys de música en A Coruña sent adolescent per a més tard traslladar-se a Santiago de Compostel•la a estudiar medicina. Va acabar la carrera l’any 80 coincidint amb un excés de llicenciats en medicina que va fer que exercir es convertira en missió impossible. Fins i tot va intentar fer pràctiques en la branca de psiquiatria que era la que més li interessava però àdhuc oferint el seu treball sense remuneració va ser possible poder treballar com a mèdica. Alhora va començar a tocar el clarinet i a col•laborar amb un grup de teatre. D’aquesta forma es va ficar “en l’embolic de la música”.

És doctora en improvisació lliure i composició per la Universitat de Brunel (Londres, 2007) i ha publicat els llibres: “Enseñanza y aprendizaje de la improvisación libre. Propuestas y reflexiones” (2014. Madrid, Editorial Alpuerto) i “Improvisación libre. La composición en movimiento” (2008. Editorial Dos Acordes). A més, l’escoltem en l’Orquestra Carníval, una orquestra interdisciplinària que combina la música, la poesia i la dansa i l’Orquestra en Tránsito, també interdisciplinari i amb un component més escènic.

Després d’una de les classes en el workshop que organitza Diàleg Obert juntament amb el Teatre El Musical ens asseiem en la cafeteria del teatre per a xarrar amb l’artista que, com ella mateixa reconeix, “si no arriba a ser per aqueix excés de metges, ara seria segurament psiquiatra”.

Chefa Alonso

Què tal l’experiència en el workshop?

Està sent molt amé i molt divertit treballar amb gent de diferents disciplines. A més, tenim el mal costum de treballar per separat quan el que més pot enriquir el treball de tots és fer-ho en conjunt. He trobat a faltar més músics però m’ha cridat molt l’atenció la quantitat d’experimentadors del món de l’art d’acció, de performers, que he trobat en el grup. És alguna cosa que no he trobat en altres llocs, és alguna cosa com a especial d’ací de València.

És la primera vegada que véns a València?

Vaig venir una vegada a tocar però va ser molt fugaç així que podem dir que sí que és la primera vegada que estic en la ciutat. He conegut aquest barri (Cabanyal) que m’agrada molt, he tingut l’oportunitat de donar algun passeig per la platja.

I què tal l’experiència?

Home jo sóc de Coruña i clar aquesta platja em sembla més insulsa (riu). Però bé és un gran luxe poder tenir en la ciutat la proximitat del mar.

És bo per a l’artista ser nòmada?

Açò crec va inclòs en el pack de ser artista i més quan et dediques a la improvisació com jo. És necessari moure’s per a tocar amb gent diferent que no viu en la teua ciutat. Eixir a l’estranger també t’alimenta.

Hi ha algun lloc pel qual és imprescindible que una artista ha de passar?

En el cas de la improvisació, que és el meu cas, crec que és molt important passar per Anglaterra, concretament per Londres que és el lloc on va nàixer. També a Alemanya hi ha una bona escena d’improvisació. Ara hi ha molts llocs d’Europa fins i tot fora en llocs com Brasil o Mèxic.

Parlem dels seus llibres, quina diferència hi ha entre la improvisació i la composició escrita?

Si conceps la composició com posar juntes coses que tenen sentit es pot fer de dos formes: amb molt temps posant les notes sobre un pentagrama o si eres un bon instrumentista, el pots fer en directe. Hi ha diferències òbvies per exemple, quan aquestes component en directe no pots tornar arrere, no pots repensar, has de jugar amb els errors i adaptar-te a ells. En la improvisació passa tot en el mateix moment, estàs davant del públic que és part del procés de cuina per a arribar a alguna cosa. Té més que veure amb la música la composició improvisada que l’escrita, una partitura no és música, la improvisació sí que és música perquè es treballa amb el so.

Es podria passar una improvisació a partitura?

Com poder es podria però quin sentit tindria? En qualsevol cas és molt difícil posar en un pentagrama la música experimental lloc que l’escriptura música ha evolucionat poc des que es va crear, a la música actual se li ha quedat xicotet el pentagrama. Caldria cercar una nova anotació perquè el de les cinc línies i quatre espais no arriba per a explicar tot el que vols explicar.

Està llavors sobrevalorada la partitura?

Totalment. La partitura va nàixer perquè va començar a complicar-se la música que es tocava va començar a allargar-se i era molt difícil memoritzar-la. En les primeres partitures els músics improvisaven perquè no passaven de ser xicotetes notes. A açò cal unir el respecte que se li té a l’escrit i el menyspreu a l’oral i el resultat és la censura que hi ha cap a la improvisació en els conservatoris. El nom ho diu tot, l’ensenyament està basat en la partitura, cosa que per a mi és un error, i després en un repertori que està molt passat, del segle XVIII i XIX. S’inculca als alumnes que açò és l’única música vàlida i hi ha un engany. S’estan creant músics que sense partitura són incapaços de tocar res.

Chefa Alonso Teatre El Musical 2

Què creus que hi ha darrere d’aquesta censura en els conservatoris?

La falta de control. La improvisació parla de llibertat, de creativitat i de comportaments d’educació social més que de normes. Si desvinculem l’ensenyament de la música de la creació, estem perdent l’ànima d’aquesta disciplina. En els conservatoris no es treballa amb la creació, de fet assassinen l’esperit creatiu dels xavals, acaben amb açò per la imposició de la forma que ells han establit que és la correcta. Els improvisadors no estem en contra de la música barroca, solament defensem la improvisació com una eina que permet ser millor músic.

Dirigeixes grups d’improvisació com ho fas?

Ho fem a través d’un llenguatge de signes que poden ser mitja dotzena o dos-cents. Els músics aprenen aquests gestos i a partir d’ací es dirigeix. Jo que m’he deixat conduir abans de conduir per gent molt bona en aquest àmbit com Butch Morris, considerat el pare d’aquesta disciplina, he après els seus senyals que té molt treballades amb els músics. Com sempre m’agrada anar una mica més enllà m’he inventat postals sonores o amb estructures que són peces que tenen improvisació però que tenen també una estructura. Ara també utilitze textos, poesies o narració per a treballar amb les orquestres.

Es reconeix el teu treball més fóra d’Espanya que ací?

És veritat però també ho és que cada vegada em criden més per a treballar o donar cursos ací a Espanya. Aquest en El Musical és un exemple. Hi ha una mica més d’interés però en general fora de les institucions, en els conservatoris és molt difícil ficar-se, consideren que aquesta disciplina no té res a veure amb ells. NI la improvisació ni cap disciplina que tinga un component escènic, pensen que no va amb ells. No s’adonen que els músics són escènics per obligació, toquen davant de la gent en un escenari.

Quin és el projecte al qual més estima li tens?

Tots els projectes són com a fills i els vols igual a tots però el que més m’emociona és “Bailar el Agua”. Portem quasi 20 anys treballant amb públic amb molta discapacitat severa perquè puguen gaudir d’un espectacle artístic. Quan acabe algun treball dins del projecte em vaig a casa sempre contenta.

 

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

@
A %d blogueros les gusta esto: