“Estic totalment en contra de la Performance perquè és la reproducció autista de l’art burgés occidental actual”

Date : 29 mayo, 2018

Finalitza la demostració final del workshop que durant la setmana ha mantingut ocupats en El Musical a Serge Pey i Chiara Mulas i a un xicotet grup d’artistes. Encara amb les mans mullades per la performance de Serge amb la qual s’ha tancat l’experiència, l’artista pregunta si l’entrevista portarà molt temps, ha quedat per a dinar en el restaurant d’un amic seu al que visita sempre que ve a València. Escollim una de les sales del TEM, ens asseiem en una taula amb la seua inseparable Chiara Mulas per a xarrar una estona. Llancem ràpidament la primera pregunta, hem promés no robar-li molt temps.

Què tal l’experiència en el workshop?

PEY L’experiència ha sigut molt positiva. Ens hem trobat artistes que han treballat amb nosaltres que inventen una nova forma de fer art de forma col·lectiva i compromesa en la seua acció. Estic molt feliç per descobrir un teatre tan gran en un barri tan bonic i amb tant art pels carrers. M’ha agradat molt sentir el calaix, sentir cantar flamenc pel carrer.

Hem treballat durant la setmana per a transmetre tota la meua experiència en l’art del Performance. Avui dia la transmissió és molt important perquè la història és un revisionisme, la gent ara creu que descobreix el món sense saber que abans ja es feien coses importants. Vaig trobar un públic molt lliurat.

MULAS Hem tingut un grup molt bonic i molt diferent. Ha sigut una experiència Interessant perquè ja són artistes que tenen un camí personal fet, per aquest motiu ha sigut un taller enriquidor per a nosaltres perquè no solament hem donat sinó que ens emportem moltes coses. Estaven molt interessats en el mètode que utilitzem que és diferent de la performance tradicional.

Serge Pey

Parleu-nos del vostre mètode …

PEY Començaré dient que estic totalment en contra de la Performance perquè és la reproducció autista de l’art burgés occidental actual. Creiem que l’art ha de ser compromès per açò hui parlem de la guerra que la tenim a dos passos de nosaltres. Un artista no pot estar lluny del món. El Perfomance es va inventar d’una forma radical amb un compromís. Amb el pas del temps s’ha individualitzat fruit de la seua contaminació amb la globalització. Per açò l’acte que hem fet és una crítica al Perfomance.

Què és llavors el Perfomance per a vosaltres?

PEY La Performance és un acte crític social. El 90% de la Performance actual és autoexpresió tancada en un mateix, per açò he utilitzat abans el terme autista. Jo crec que la Performance és una altra cosa, és un mètode d’art crític que no va començar el segle passat, quan Diògenes comença a caminar pel port del Pireo estava fent una performance. Cervantes amb El Quixot va inventar la Performance a Espanya quan explica en la seua obra mestra la història d’un boig de Sevilla que unflava gossos ficant-los aire per l’anus per a després escoltar les seues ventositats. El vertader art-acció és literatura i hui dia no hi ha literatura en la Performance. Un acte de Performance és un acte filosòfic i la poesia és un pensament.

En el món en el qual vivim de la cultura exprés quin futur té la poesia?

PEY La poesia sempre està present. La gent que té el poder de manejar la informació i els mitjans de comunicació són gent al servei de l’opressió. Són ells els que diuen que la poesia no existeix però tu véns com nosaltres al Cabanyal i escoltes als gitanos cantant i fent poesia. Una societat sense poesia seria una societat sense éssers humans perquè és la condició de l’ésser humà d’inventar la paraula per a inventar el món. La poesia és un tros de llenguatge que va a transformar la vida. Hem omplert espais amb milers de persones però els mitjans silencien aquestes iniciatives perquè els mitjans estan al servei del poder, estan en contra de la vida i a favor de la mort, de l’opressió. Els periodistes són coiots al servei de l’opressió, no tots (riu mirant-nos) però quasi tots. Hi ha vegades que he anat a la televisió i em demanen que recite un poema en un minut. A continuació, en el programa ix un cuiner que disposa de 15 minuts per a explicar una recepta.

Chiara Mullas

Es pot fer poesia acció amb qualsevol poema o ha d’estar creat ex profeso per a açò?

MULAS La poesia està feta per a comprendre no per a ser compresa. És un mitjà que et permet entendre altres coses que no estan presents en el text escrit.

PEY El món de la poesia és un món immens. En el meu món de la poesia és un sacrifici del llenguatge. A voltes que hi ha una part d’aquest sacrifici es pot convertir en ritual, en concentració d’energies, forces o objectes. No es tracta d’acompanyar una poesia, es tracta d’actuar, per tant hi ha poemes d’acció i poemes de no acció. Hi ha poemes de pensament i de no pensament. No és teatre, el teatre és diferent.

En la vostra trajectòria heu fet accions molt llargues com una recorrent més de 300 quilòmetres a peu per a visitar la tomba de Machado. Expliqueu-nos l’experiència.

PEY Amb aquesta acció vam fer una pel•lícula que ja s’està projectant en sales de cinema de França i està funcionant bé, la poesia està atraient la gent. El pròxim any es presentarà a Espanya, està subtitulada al castellà.

En Tolousse hi havia molta gent que parlava espanyol perquè hi havia molt espanyol exiliat. Era com una ciutat espanyola. Tota la gent coneixia a Machado. Quan érem xiquets els mestres del col·legi ens ajuntaven per a escriure cartes als presos polítics que estaven empresonats a Espanya. Escrivíem a també a Antonio Machado. Escriure a un poeta mort és un acte de poesia. Era una lliçó de pedagogia popular meravellosa. El carter, que era comunista, va construir en la tomba de Machado una bústia on dipositava les cartes. Arribaven milers.

40 anys després d’açò en la Universitat de Tolouse molt pocs estudiants coneixen a Machado i açò que l’avinguda on està situada la universitat es diu Antonio Machado. Que els joves no saberen qui era Machado em va donar molta tristesa. Vaig trobar joves treballadors, vaig explicar la història i van començar a escriure les cartes. En lloc d’enviar-les per correu, vaig decidir caminar des de la universitat fins a Collure on està la tomba de Machado. Anàrem amb banderes transparents perquè per a mi la bandera de la poesia és una bandera transparent.

Quan arribem a la tomba. Lliurarem totes les cartes i omplirem el cementeri de bombolles de sabó perquè sabem que a Machado li agradaven molt. Estant allí se’ns va acostar un senyor i ens va dir … Sóc el carter que portava les cartes fa 50 anys, benvinguts … Va ser emocionant.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

@
A %d blogueros les gusta esto: