Escriure amb el cos: gramàtica del moviment amb Mónica Valenciano

Durant aquest taller abordarem eines dirigides a l’entrenament de la percepció de l’instant. Partirem del desenvolupament d’un entrenament físic i tècnic basat en les connexions del moviment i la respiració, donant així lloc a la des-obstaculització i l’obertura de circuits interns, permetent d’aquesta manera la fluïdesa i la modulació de l’energia, per a accedir a l’articulació d’una gramàtica del cos en l’espai.

Es tracta de l’obertura del cos a l’espai tenint en compte l’entrenament de l’atenció, receptivitat, perspectiva de diferents plànols, esborrant tota intencionalitat. Tractarem la dinàmica visual i sonora del moviment. La musicalitat del traç depèn de la capacitat de prendre i soltar l’instant o desenvolupar allò que està passant, les seues múltiples possibilitats de llenguatge i la capacitat de decisió, contenció, dubte immediat.

Estudiarem temes com la gramàtica del moviment, la respiració de la mirada, les imatges del so, zones de preexistència, la presència com a transparència, el present continu, l’arquitectura poètica i la instantània visual. “El desmembrament, no és només un mètode de destrucció, sinó més profundament d’anàlisi i ordenació com a etapa prèvia a una nova síntesi o reconstrucció transformada” Louise Bourgois

Un breu glossari d’idees-paraules-imatges que usarem durant el taller. Escriure amb el cos: una gramàtica del cos que permeta la possibilitat d’habitar qualsevol espai.

La imatge com a síntesi: la imatge com a lloc on conflueixen els elements necessaris per a la composició, l’arribada al blanc en la pantalla-consciència de l’espectador, és el que cridem visió. La no-presencia dels buits com a receptivitat: l’espai que és capaç de crear el moviment més que el moviment en si. L’inesperat depèn de la capacitat de desallotjament, que és capacitat receptiva, la capacitat d’estar fent ús del present, o siga, la possibilitat d’habitar qualsevol espai. La música del moviment es manifesta a través dels espais buits (igual que ocorre en els instruments musicals). De l’abraçada queda un buit que vibra La presència com a transparència: és l’entrenament que capacita a l’intèrpret per a deixar veure a través de la seua presència la interacció de diferents plànols succeint al mateix temps. La projecció és l’estudi de la inversió de l’espai intern en l’extern. Com més espai interior, més capacitat de projecció de l’energia, més capacitat de ressonància.

Els intervals: la percepció del cos de la paraula, la paraula del cos com a esdeveniment que no pot ser explicat, transcendir els límits de la lògica racional per a accedir a la visió intuïtiva, la ressonància de les imatges, d’allò que sona en els intersticis, el no pronunciat encara, com estar en l’aire de qualsevol moviment.

Mónica Valenciano, Ballarina, coreògrafa i directora de la seua companyia `El bailadero”, nascuda a Las Palmas de Gran Canaria, 1961. Significativa figura de la dansa contemporània en el nostre país, presenta Mónica Valenciano una trajectòria artística tan sòlida com a contundent. Va començar a crear-la a la fi dels anys 80, quan el seu nom apareixia en el panorama dancistic del país, juntament amb el d’altres inquietes coreògrafes, protagonistes de la creació contemporània del moment. Ana Buitrago, Olga Mesa, La Ribot, Blanca Calvo,… entre elles.

La creació de la seua companyia `El Bailadero´ en 1997 va dibuixar un marcat traç en la seua carrera creativa que divideix en dos l’obra de Mónica Valencià. Va ser al capdavant d’aquesta formació quan va començar la creadora amb la seua sèrie coreogràfica Disbarats. Xicotets puzles creatius construïts a través de l’instintiu, l’íntim i l’immediat, on el llenguatge, i el seu ús a través de l’espai i el temps, cobren gran protagonisme. Inspirats en la part més fosca i grotesca de l’obra de Goya, reflecteixen aquests Disbarats l’interès de Mónica Valenciano per l’art, punt de partida de molts dels seus treballs. Aúpa! (1989), Punts suspensius (1991), Miniatures (1992) i Endevina en plata (1996-97), unes altres de les obres d’aquesta creadora, que va estudiar dansa clàssica, contemporània i teatre en el Institut del Teatre de Barcelona i en la RESAD de Madrid, i boxa.

Les seues obres s’han representat en festivals nacionals i internacionals d’arts escèniques contemporànies. A més, ha publicat diversos llibres de poesia i dibuixos. És Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Coreografia.

De l’11 al 16 de juny de 10h a 14h en el Teatre El Musical.

Para inscribirse rellenar el formulario de inscripción que podéis descargar al final del texto y enviarlo a info@teatreelmusical.es

Pincha aquí para descargar el formmulario de inscripción

@